Banderí FC Barcelona Final Copa de Europa 1992 signat pels jugadors del Barça
Peça històrica · Wembley · 20 de maig de 1992
El banderí de la primera Copa d’Europa del Barça
Signat pels jugadors del FC Barcelona, aquest banderí conserva la memòria de la nit que va canviar la història del club: la final de Wembley contra la Sampdoria, resolta a la pròrroga amb l’inoblidable gol de Ronald Koeman.
Final de la Copa d’Europa 1991-1992 · Després de la pròrroga
FC Barcelona
1–0
UC Sampdoria
Ronald Koeman, 112’ · Llançament de falta directa
Data
20/05/1992
Escenari
Wembley, Londres
Espectadors
70.827
Àrbitre
Aron Schmidhuber
Fita
1a Copa d’Europa
Un banderí signat per l’equip que va fer història
Aquesta peça no recorda una final qualsevol. És un banderí del FC Barcelona vinculat a la final de la Copa d’Europa de 1992 i signat pels jugadors blaugrana, els protagonistes de la primera gran conquesta continental del club. Les signatures converteixen el banderí en un testimoni col·lectiu del Dream Team de Johan Cruyff.
El seu valor històric neix de la unió entre l’objecte, els autògrafs i una data irrepetible. Wembley va posar fi a una espera de dècades i va transformar per sempre l’ambició europea del Barça. Des d’aquella nit, el 20 de maig de 1992 forma part del vocabulari sentimental del barcelonisme.
Una espera massa llarga
De Berna i Sevilla a la redempció de Wembley
El Barça havia perdut les finals europees de 1961 contra el Benfica i de 1986 contra l’Steaua de Bucarest. La Copa d’Europa era la gran ferida pendent. El conjunt de Cruyff va arribar a Londres amb una generació preparada per trencar el malefici i amb uns 25.000 seguidors blaugrana a les graderies del vell Wembley.
Crònica de la final
Una batalla de nervis decidida al minut 112
El Barça va saltar a la gespa amb la seva icònica samarreta taronja i amb la missió d’imposar el futbol de posició, passada i valentia que havia construït Cruyff. Al davant hi havia una Sampdoria campiona d’Itàlia, competitiva i plena de talent, amb futbolistes com Gianluca Pagliuca, Pietro Vierchowod, Attilio Lombardo, Toninho Cerezo, Roberto Mancini i Gianluca Vialli.
La final va ser intensa, equilibrada i tancada. Els italians van resistir els intents blaugrana i també van amenaçar la porteria d’Andoni Zubizarreta. Els noranta minuts van acabar sense gols i el títol va entrar en una pròrroga carregada de tensió, amb el record de Sevilla encara present en la memòria culer.
Quan la tanda de penals ja semblava pròxima, una falta a tocar de l’àrea va oferir l’última gran oportunitat. Ronald Koeman va connectar un xut potentíssim que va superar la barrera i Pagliuca. Era el minut 112. Vuit minuts més tard, el xiulet final proclamava el FC Barcelona campió d’Europa per primera vegada.
El gol etern
Koeman, 112’: el xut que va canviar la història
El neerlandès va transformar una falta directa en una imatge eterna: la pilota disparada amb violència, el fons de la xarxa, l’abraçada dels jugadors vestits de taronja i l’explosió de Wembley. Aquell gol no només va decidir una final; va alliberar el Barça del pes de la seva història europea.
L’onze de la primera Copa d’Europa
| Línia | Jugadors titulars |
|---|---|
| Porteria | Andoni Zubizarreta |
| Defensa | Albert Ferrer, Ronald Koeman i Nando |
| Mig del camp | Pep Guardiola, Eusebio Sacristán, José Mari Bakero i Juan Carlos |
| Atac | Julio Salinas, Michael Laudrup i Hristo Stoichkov |
Johan Cruyff també va donar entrada a Andoni Goikoetxea durant la segona part i al capità José Ramón Alexanko a la pròrroga. Alexanko va ser l’encarregat d’aixecar la copa.
El missatge de Cruyff
«Sortiu i gaudiu»
La frase de Johan Cruyff abans de la final va resumir tota una filosofia. El tècnic va demanar als seus futbolistes que juguessin sense por, fidels a la pilota i a una idea ofensiva. Zubizarreta aportava seguretat; Koeman dirigia des del darrere; Guardiola ordenava el joc; Bakero equilibrava; Laudrup imaginava; Stoichkov accelerava. Aquell grup va rebre el nom de Dream Team perquè va convertir una manera de jugar en una època.
Camí cap a Wembley
Una Copa d’Europa superada partit a partit
Primera ronda
Hansa Rostock · 3–1 global
Victòria 3–0 al Camp Nou i derrota mínima 1–0 a Alemanya.
Segona ronda
Kaiserslautern · 3–3 global
El 2–0 de l’anada i el gol agònic de Bakero en el 3–1 de la tornada van classificar el Barça pel valor doble dels gols fora de casa.
Lligueta semifinal
Primer de grup
El Barça va superar Sparta Praga, Benfica i Dinamo de Kíiv per obtenir el bitllet directe a Wembley.
La temporada que va consolidar el Dream Team
La Copa d’Europa va coronar un curs extraordinari. El Barça també va guanyar la Lliga 1991-1992, decidida en l’última jornada després de la derrota del Real Madrid a Tenerife, i la Supercopa d’Espanya. Era el segon dels quatre campionats de Lliga consecutius que conquistaria l’equip de Cruyff.
Campió
Copa d’Europa
Campió
Lliga
Campió
Supercopa d’Espanya
La nit que va obrir les portes d’Europa
Wembley 1992 va ser molt més que el primer títol. Va demostrar que el Barça podia guanyar la màxima competició continental sense renunciar a la seva identitat futbolística. Aquella copa va inaugurar una nova dimensió europea i es convertiria en la primera de les cinc conquistades pel club: 1992, 2006, 2009, 2011 i 2015.
Per això aquest banderí signat ocupa un lloc singular dins la col·lecció. Representa l’instant fundacional del Barça campió d’Europa, la culminació del projecte de Cruyff i el record físic d’una nit que va canviar la manera com el club es veia a si mateix.
Més peces de la col·lecció
Altres banderins signats del FC Barcelona
Wembley 1992 dins de Records Barcelona
20 de maig de 1992: el dia que el Barça va tocar el cel de Wembley per primera vegada.
