Document
Entrada inaugural
Numeració
Núm. 47
Primer partit
Barça 4–2 Selecció de Varsòvia
Primer golejador
Eulogio Martínez · 11′
La peça de la col·lecció
Una entrada que ja explicava tota una història
Aquesta entrada no es limita a identificar un acte. El seu disseny va ser concebut com una peça commemorativa: combina l’escut de l’època, cintes blaugranes, una vista aèria idealitzada del nou estadi i una orla vegetal que emmarca el conjunt. A la part inferior hi figura una numeració excepcionalment baixa: el número 47.
El frontal imprimeix les tres dates que van convertir el projecte en realitat: la col·locació de la primera pedra, el 28 de març de 1954; l’inici de les obres, el 20 de juliol de 1955 segons el mateix document; i la inauguració, el 24 de setembre de 1957. És, per tant, una entrada i alhora una acta resumida del naixement de l’estadi.
La denominació «Club de Fútbol Barcelona» i el text en castellà situen materialment la peça en el seu context històric. Tampoc no hi apareix el nom Camp Nou: aleshores el recinte es presentava oficialment com a Estadi del FC Barcelona, mentre que «camp nou» era la manera popular d’anomenar la nova casa blaugrana.
01 · Iconografia
Escut, colors blaugranes, llorer i una perspectiva del nou estadi presentada com una promesa de futur.
02 · Cronologia
Tres dates impreses documenten el recorregut des de la primera pedra fins al dia de la inauguració.
03 · Numeració
El número 47 individualitza l’exemplar i reforça el seu caràcter de document històric singular.
El revers
Del camp de l’Hotel Casanovas al nou estadi
El dors converteix l’entrada en una breu genealogia dels terrenys de joc del Barça. Hi apareixen el camp de l’Hotel Casanovas, la carretera de la Sagrera, el carrer Muntaner, el carrer Indústria, les Corts i, finalment, l’Estadi del Club de Futbol Barcelona.
Aquesta successió és especialment valuosa: qui entrava al nou recinte portava a la mà tots els camps que l’havien precedit. El passat del club quedava imprès al revers del bitllet que obria la porta del futur.
El perquè d’un nou camp
El Barça havia crescut més que les Corts
L’estadi de les Corts ja no podia absorbir l’enorme creixement social del club. L’arribada de Ladislau Kubala va multiplicar l’entusiasme i sovint s’explica com el gran detonant popular, però el projecte d’un nou camp ja havia començat a prendre forma abans del seu fitxatge.
Sota la presidència de Francesc Miró-Sans, el Barça va afrontar una obra monumental, projectada principalment pels arquitectes Francesc Mitjans Miró i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García Barbón. El resultat va ser un estadi de més de 90.000 espectadors, pràcticament el doble de la capacitat de les Corts, encara que el seu cost deixaria el club fortament endeutat durant anys.
Crònica · 24 de setembre de 1957
La Mercè va obrir les portes de la nova casa blaugrana
Barcelona es va llevar engalanada amb els colors del Barça. La jornada inaugural va començar amb una cerimònia solemne i la benedicció de l’estadi. L’Orfeó Gracienc va interpretar l’«Al·leluia» de Händel i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat va presidir l’acte.
A la tarda, el recinte es va omplir. Van desfilar representants dels principals clubs catalans, les seccions del Barça i les penyes; hi va haver sardanes i milers de coloms blancs van sobrevolar un estadi encara inacabat, però ja imponent.
A dos quarts de cinc va començar el primer partit. El rival s’ha citat sovint com el Legia de Varsòvia, però la denominació històricament més precisa és Selecció de Varsòvia: el combinat incorporava futbolistes d’altres clubs polonesos. El Barça va guanyar 4–2 i va inaugurar la gespa amb una victòria.
FC Barcelona
4–2
Selecció de Varsòvia
Primer gol de l’estadi
Eulogio Martínez · 11′
Golejadors blaugranes
Martínez, Tejada, Sampedro i Evaristo
Hora d’inici
16.30 h
Els primers onze noms
La primera alineació de la història de l’estadi
Antoni Ramallets va defensar la primera porteria. Davant seu van formar Olivella, Brugué, Segarra, Vergés i Gensana; en atac, Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Kubala i Tejada. Onze futbolistes que van quedar units per sempre al primer xiulet del nou camp.
Ramallets · Olivella · Brugué · Segarra · Vergés · Gensana · Basora · Villaverde · Eulogio Martínez · Kubala · Tejada
L’estadi dins la col·lecció
Altres peces i relats relacionats
El 24 de setembre de 1957 aquesta entrada va obrir una porta. Darrere seu començaven més de sis dècades de futbol, records i vida blaugrana.
Records Barcelona · Memòria blaugrana
