Banderí de temporada · FC Barcelona 1993-1994

L’últim gran ball del Dream Team

Signat pels jugadors del Barça, aquest banderí recorda la temporada de Romário, el 5–0 al Real Madrid i una remuntada de Lliga impossible que va donar a l’equip de Johan Cruyff el quart campionat consecutiu.

Un banderí signat per una plantilla irrepetible

Aquest banderí del FC Barcelona 1993-1994 signat pels jugadors és el retrat d’una temporada sencera. Les firmes remeten a una plantilla carregada de talent i personalitat: Zubizarreta, Koeman, Guardiola, Nadal, Ferrer, Bakero, Amor, Laudrup, Stoichkov i, per primera vegada, Romário.

Va ser l’última gran obra del Dream Team en la seva forma més reconeixible. Un equip capaç de golejar el seu màxim rival, marcar 91 gols a la Lliga, arribar a la final de la Champions i conquistar el campionat en un desenllaç que encara avui sembla escrit per un guionista.

L’arribada del número 10

Romário: una temporada completa, una llegenda instantània

Romário va arribar del PSV Eindhoven prometent trenta gols. En va marcar exactament 30 en 33 partits de Lliga i va guanyar el Trofeu Pichichi. Petit, explosiu i imprevisible, dominava l’àrea amb una pausa desconcertant: semblava desaparèixer del partit fins que un control, una finta o un toc subtil deixaven el porter vençut.

La 1993-1994 va ser la seva primera i única temporada completa al Barça. Encara va començar el curs següent, però va tornar al Brasil el gener de 1995. Aquell únic any sencer va ser suficient per deixar una col·lecció de gols, el Pichichi, una Lliga i una de les actuacions individuals més recordades de la història dels clàssics.

8 de gener de 1994 · Camp Nou

FC Barcelona 5–0 Real Madrid

El partit que millor explica aquell equip. El Barça va convertir el clàssic en una exhibició de futbol ofensiu, tècnica i superioritat emocional. Romário va firmar un hat-trick, Koeman va marcar de falta directa i Iván Iglesias va completar la maneta.

La nit de la cua de vaca

El primer gol va quedar gravat en la memòria col·lectiva. Romário va rebre d’esquena davant Rafael Alkorta, va arrossegar la pilota amb l’exterior del peu en una cua de vaca fulminant, va deixar enrere el defensa i va batre Buyo. Una acció breu, plàstica i letal que definia perfectament el brasiler.

Després del descans, Ronald Koeman va fer el 2–0 amb un llançament de falta. Romário va completar el seu triplet amb assistències de Nadal i Laudrup, i el jove Iván Iglesias va marcar el cinquè al minut 86. A la banqueta, Toni Bruins Slot va aixecar la mà amb els cinc dits oberts: una imatge que es convertiria en icona del Dream Team.

La gran remuntada

Una Lliga decidida entre el Camp Nou i Riazor

El Deportivo de La Coruña havia comandat el campionat amb una regularitat extraordinària. El Barça va resistir, va recuperar terreny i va arribar a l’última jornada encara amb opcions, però necessitava guanyar el Sevilla i esperar que el líder no vencés el Valencia.

El 14 de maig de 1994, el Sevilla es va avançar dues vegades al Camp Nou amb gols de Simeone i Šuker. El Dream Team va reaccionar amb caràcter i va remuntar fins al 5–2, amb dos gols de Stoichkov i un de Romário, Laudrup i Bakero. Mentrestant, a Riazor, el marcador continuava 0–0.

L’últim minut

El penal de Djukic i l’esclat del Camp Nou

En l’últim minut, el Deportivo va disposar d’un penal que li hauria donat la primera Lliga de la seva història. Miroslav Djukic va xutar i José Luis González, porter del Valencia, va aturar la pilota. El 0–0 va deixar Barcelona i Deportivo empatats a 56 punts, però els resultats dels enfrontaments directes proclamaven campió el Barça. Les ràdios van confirmar la notícia i el Camp Nou va passar de la tensió a una celebració indescriptible.

La Lliga 1993-1994 en xifres

En aquella època les victòries valien dos punts. El Barça va ser campió pel desempat particular i va acabar la Lliga amb 91 gols a favor.

Trofeu Pichichi · Top 3

Romário va complir la promesa dels trenta gols

Europa

De l’exhibició contra el Porto al cop d’Atenes

El Barça va arribar a la final de la Champions després d’una trajectòria convincent. Va superar les eliminatòries inicials, va quedar primer d’un grup amb Monaco, Spartak de Moscou i Galatasaray, i va golejar el Porto per 3–0 al Camp Nou en una semifinal disputada a partit únic.

L’equip va viatjar a Atenes com a favorit, però el Milan de Fabio Capello va dominar la final i es va imposar per 4–0. Aquella derrota va ser dolorosa i va marcar simbòlicament el final del Dream Team clàssic. Tanmateix, no esborra una temporada en què el Barça va ser campió de Lliga, va arribar a la final europea i va oferir algunes de les actuacions més brillants de la seva història.

El balanç de totes les competicions

A la Copa, el Barça va empatar 0–0 al camp del Real Betis i va perdre 0–1 al Camp Nou. El Real Zaragoza va acabar guanyant el torneig. A la Supercopa, el Real Madrid es va imposar per 4–2 en el global.

Uns cracks que van canviar la dimensió del Barça

Cruyff havia construït un equip reconeixible i valent. Guardiola dirigia la sortida de pilota; Koeman aportava passada i gol; Bakero era el sacrifici; Laudrup, la fantasia; Stoichkov, el caràcter; Romário, la definició. Al voltant seu, Zubizarreta, Ferrer, Nadal, Sergi, Amor, Eusebio i Goikoetxea sostenien una idea col·lectiva.

El final va ser amarg a Atenes, però la temporada 1993-1994 continua ocupant un lloc privilegiat en el record culer. Va ser el curs de la maneta, de Romário, de les tardes amb el transistor i d’una quarta Lliga consecutiva que va convertir el Dream Team en una llegenda. Aquest banderí signat és una peça d’aquell últim gran esclat.

Banderins relacionats

Altres equips històrics de la col·lecció

La temporada dins de Records Barcelona

Temporada 1993-1994: la quarta Lliga consecutiva del Dream Team →

1993-1994: Romário, la maneta i la Lliga més increïble del Dream Team.