Diego Armando Maradona va ser el meu primer ídol de veritat, abans havia tingut a Schuster, Simonsen, i Cruyff (jo era molt petit), però el fitxatge que més recordo és el de Maradona. Tenia dotze anys, parlaven a totes les televisions, en aquell moment només teníem dos: TV1 i TV2, i a les ràdios, als matins el meu pare portava tots els diaris (era l’estiu del Mundial d’España 82) i parlaven de Maradona, desitjava que vingués, era una època que no em treia la samarreta meyba del Barça, somiava que vingués i va venir, era el millor des dels 15 anys que va debutar a primera Argentina, i esperàvem molt, va ser el més car de la història, mil dos-cents milions de pessetes. Li deien el Pelusa, perquè tenia una cabellera rissada voluminosa, tota l’estona estava rient, va arribar portant una samarreta Puma amb la seva fotografia, no era més alt que el Nuñez, metro seixanta-cinc, (Messi fa metro setanta), imagineu-vos un jugador tan petit, ràpid, imaginatiu, hàbil, valent, lluitant amb defenses gegants que no tenien miraments, rabiosos i per poc t’estovaven. No tenia por de ningú. Camps enfangats, secs, gespa alta.
El primer a tenir representant, el primer a tenir cap de premsa, el primer a tenir drets d’imatge, el primer a tenir sponsors, el primer a tenir entrenador personal, el primer a explotar mundialment amb 16 anys.
I sempre que va voler va ser el millor, l’agafaven, el picaven, l’empentaven, l’amenaçaven, l’insultaven, i sempre se’n sortia. Fins que va dependre del vici, i el vici el va dominar.
Quin jugador hauria sigut si hagués portat una altra vida???
Va estar molt poc a Barcelona, 2 anys inoblidables, amb de tot, estàvem meravellats, ampliació de l’estadi, i no faltava ningú, tothom volia veure el Pelusa, … l’hepatitis, Goikoetxea, el clan argentí, Barcelona, la vida, la vida que volia i aquí no li volíem donar, Nuñez volia recuperar la inversió, i quan va veure que no podia dominar el mite i va preferir vendre’l. Va arriscar a carta guanyadora, però els dubtes van fer que reduís risc, a més aquí no hi havia una màfia que el pogués protegir i després enfonsar.
Segurament no seria tan estimat…, a la societat actual ens agraden els mites caiguts, els fan més humans i ens fan més humans, tothom es pot equivocar, i el que ens ha d’ensenyar és que costa molt sortir de les addiccions, sinó, ell ho hagués fet. Ho va perdre tot pel vici, i al final fins i tot la vida.
Maradona fa més gran a Messi.
Et recordarem tota la vida, pel que vas fer al camp. Buenos Aires, Fiorito, Barcelona, Nàpols, Mèxic, Cuba, Emirats àrabs, Estats Units, Madrid, Brasil, Etiopía, Sudàfrica,
Millors jugades i gols al Barça (video comentat).
Goles amb música live is live (video)
Diez anécdotas poco conocidas de Maradona en el Barcelona (la Vanguardia)
Per ser el millor, en qualsevol disciplina has de ser intel·ligent, a vegades ens diuen que els futbolistes no ho són, per què?, és molt difícil guanyar-te la vida, i molt bé, jugant, JUGANT, qui voldria????, només per això no podem dir que no siguin intel·ligents, “la mano de Dios”, “comencé con las drogas en Barcelona con 24 años, el peor error de mi vida”, “llegar al área y no poder chutar, es como bailar con tu hermana”, “Sabés que jugador habría sido si no me hubiera drogado”, “se te ha escapado la tortuga”.
Lliçó de vida, és el «lado oscuro de la vida», un nen de villa Fiorito, que ho va tenir tot, i tot és massa, de 0 a cent en res, per acabar boig. El millor amb els pitjors dimonis, si no haguessis sigut tan perfecte sent tan imperfecte, no hauries sigut tan recordat, idolatrat, tothom/a, necessitem referents icònics (deus) que caiguin en els erros mundans, en errors humans que ens justifiquin les nostres febleses, que ens facin humans, que ens facin normals.
Et recordarem, et trobarem a faltar.
Trajectòria
- Temporades al Club: 1982-1984
- Partits jugats: 75
- Gols marcats: 45
Títols
- 1 Copa del Rei (1982/83)
- 1 Copa de la Lliga (1982/83)
- 1 Supercopa d’Espanya (1983/84)
Revista Barça signada per Maradona i Quini 1.981
Maradona 1996
Revista Barça octubre 1981 firmado Maradona