La crònica de la temporada
El Barça deixa de prometre i comença a dominar
La Recopa de Berna de 1989 i la Copa del Rey de 1990 havien confirmat que el projecte de Johan Cruyff era capaç de guanyar finals. La temporada 1990-1991 havia de demostrar una cosa encara més difícil: que aquell estil ofensiu i valent també podia sostenir la regularitat de trenta-vuit jornades.
L’arribada de Hristo Stoichkov va afegir caràcter, velocitat i gol a una plantilla que ja comptava amb Zubizarreta, Koeman, Alexanko, Eusebio, Amor, Bakero, Laudrup, Begiristain i Julio Salinas. Al mateix temps, Albert Ferrer es consolidava al lateral i Jon Andoni Goikoetxea es convertia en una peça essencial per la banda.
Aquell Barça reunia talent i disciplina posicional. Volia la pilota, atacava amb molts homes i defensava lluny de la seva porteria. No era només una alineació de grans futbolistes: era un equip reconeixible, construït al voltant d’una idea.
Després de la primera jornada, el Barça va ocupar el lideratge en la segona i ja no el va abandonar. Va sumar 25 victòries, 7 empats i 6 derrotes, amb 74 gols marcats i 33 d’encaixats. Els 57 punts van deixar l’Atlético Madrid, segon classificat, a deu punts de distància; una diferència extraordinària quan cada victòria només en concedia dos.
El camí no va ser plàcid. Cruyff va haver de sotmetre’s a una operació de cor el gener de 1991 i Carles Rexach va dirigir l’equip durant la seva absència. El grup no es va descompondre: una de les grans exhibicions del curs va arribar amb Rexach a la banqueta, el 0-6 contra l’Athletic Club a San Mamés.
La Lliga va certificar la maduresa del projecte. El Barça trencava una ratxa de cinc campionats consecutius del Real Madrid i obria el cicle més poderós de la seva història fins aleshores. El Dream Team ja no era una esperança: era el nou campió.
Vinyetes Oscar Nebreda crònica partit 1990-1991 diari el Periódico
Totes les competicions
Com va quedar el FC Barcelona la temporada 1990-1991
57 punts i deu d’avantatge sobre l’Atlético Madrid.
FC Barcelona 6-3 CE Sabadell a la final.
Final: Manchester United 2-1 FC Barcelona. Campió: Manchester United.
Contra l’Atlético Madrid: 0-2 i 3-2 (3-4 global). Campió: Atlético Madrid.
Contra el Real Madrid: 0-1 i 1-4 (1-5 global). Campió: Real Madrid.
Primera División 1990-1991
Classificació final de la Lliga
Format compacte: els punts apareixen immediatament després del nom de l’equip. En pantalles molt estretes, la taula es pot desplaçar horitzontalment.
| Pos. | Equip | Pts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | FC Barcelona | 57 | 38 | 25 | 7 | 6 | 74 | 33 |
| 2 | Atlético Madrid | 47 | 38 | 17 | 13 | 8 | 52 | 28 |
| 3 | Real Madrid | 46 | 38 | 20 | 6 | 12 | 63 | 37 |
| 4 | CA Osasuna | 45 | 38 | 15 | 15 | 8 | 43 | 34 |
| 5 | Sporting de Gijón | 44 | 38 | 16 | 12 | 10 | 50 | 37 |
| 6 | Real Oviedo | 42 | 38 | 13 | 16 | 9 | 36 | 35 |
| 7 | Valencia CF | 40 | 38 | 15 | 10 | 13 | 44 | 40 |
| 8 | Sevilla FC | 38 | 38 | 15 | 8 | 15 | 45 | 47 |
| 9 | Real Valladolid | 37 | 38 | 12 | 13 | 13 | 38 | 40 |
| 10 | CD Logroñés | 37 | 38 | 13 | 11 | 14 | 28 | 35 |
| 11 | Real Burgos CF | 37 | 38 | 10 | 17 | 11 | 32 | 27 |
| 12 | Athletic Club | 36 | 38 | 15 | 6 | 17 | 41 | 50 |
| 13 | Real Sociedad | 36 | 38 | 11 | 14 | 13 | 39 | 45 |
| 14 | CD Tenerife | 35 | 38 | 14 | 7 | 17 | 37 | 53 |
| 15 | RCD Mallorca | 34 | 38 | 9 | 16 | 13 | 32 | 40 |
| 16 | RCD Espanyol | 34 | 38 | 12 | 10 | 16 | 39 | 47 |
| 17 | Real Zaragoza | 33 | 38 | 11 | 11 | 16 | 36 | 40 |
| 18 | Cádiz CF | 29 | 38 | 7 | 15 | 16 | 29 | 41 |
| 19 | CD Castellón | 28 | 38 | 8 | 12 | 18 | 27 | 48 |
| 20 | Real Betis | 25 | 38 | 6 | 13 | 19 | 37 | 65 |
Sistema de puntuació de l’època: 2 punts per victòria i 1 per empat. PJ: partits jugats; PG: guanyats; PE: empatats; PP: perduts; GF: gols a favor; GC: gols en contra.
Màxims golejadors
Pichichi · Top 3
| # | Jugador | Equip | Gols |
|---|---|---|---|
| 1 | E. Butragueño | Real Madrid | 19 |
| 2 | John Aldridge | Real Sociedad | 17 |
| 3 | Manolo | Atlético Madrid | 16 |
| 3 | Milan Luhový | Sporting de Gijón | 16 |
Hristo Stoichkov va ser el màxim golejador blaugrana a la Lliga amb 14 gols; Bakero en va marcar 13.
Porters menys golejats
Zamora · Top 3
| # | Porter | Equip | PJ | GC | Coef. |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Abel Resino | Atlético Madrid | 33 | 17 | 0,51 |
| 2 | Agustín Elduayen | Real Burgos CF | 34 | 22 | 0,65 |
| 3 | Víctor M. García | Real Oviedo | 28 | 19 | 0,68 |
Abel Resino va encadenar 1.275 minuts sense rebre cap gol. Zubizarreta va acabar quart, amb 33 gols encaixats en 38 partits.
El segon títol del curs
Campió de la Copa Generalitat 1990-1991
Blanes 0-6 FC Barcelona
Girona 1-2 FC Barcelona
FC Barcelona 6-3 CE Sabadell
La final, disputada el 4 de juny de 1991 al Camp d’Esports de Lleida, va ser un festival ofensiu. Almagro i Stoichkov van marcar dos gols cadascun; Urbano i Quique van completar el 6-3 que va donar al Barça la Copa Generalitat, competició que el 1993 passaria a denominar-se Copa Catalunya.
Competicions no guanyades
Ronda, rival, resultats i campió final
Recopa d’Europa · final
El Manchester United va superar el Barça per 2-1 a Rotterdam el 15 de maig de 1991. Mark Hughes va marcar els dos gols anglesos i Ronald Koeman va reduir diferències de falta. Campió: Manchester United.
Copa del Rey · semifinals
L’Atlético Madrid va guanyar 0-2 al Camp Nou. El Barça es va imposar 2-3 al Vicente Calderón, però va quedar eliminat per 3-4 en el global. Campió: Atlético Madrid.
Supercopa de España · subcampió
El Real Madrid va guanyar 0-1 al Camp Nou i 4-1 al Santiago Bernabéu: 1-5 en el global. Campió: Real Madrid.
Anecdotari blaugrana
Cinc històries de la primera Lliga del Dream Team
01 · Campió sense jugar
La derrota de l’Atlético Madrid a Atocha va convertir el Barça en campió el 12 de maig de 1991, un dia després del partit blaugrana a Cádiz.
02 · Cruyff, operat del cor
L’entrenador va ser intervingut el 27 de gener de 1991. Carles Rexach va assumir temporalment la direcció de l’equip.
03 · Una tarda perfecta a San Mamés
Amb Rexach a la banqueta, el Barça va golejar 0-6 l’Athletic Club, una de les exhibicions més recordades de la temporada.
04 · El debut de Guardiola
Pep Guardiola va debutar amb el primer equip el 16 de desembre de 1990, en una victòria per 2-0 contra el Cádiz CF al Camp Nou.
05 · El primer capítol de quatre
La Lliga 1990-1991 va iniciar una sèrie de quatre campionats consecutius, completada els cursos 1991-1992, 1992-1993 i 1993-1994.
Temporada 1990-1991 del FC Barcelona: l’inici de l’hegemonia de Cruyff
La Lliga 1990-1991 del Barça representa el moment en què la revolució futbolística de Johan Cruyff es va convertir en domini. Amb 57 punts, 25 victòries i deu punts d’avantatge, el FC Barcelona va recuperar el tron, va acabar amb cinc campionats consecutius del Real Madrid i va inaugurar l’era de les quatre Lligues del Dream Team. La final de la Recopa perduda contra el Manchester United no va eclipsar la gran notícia del curs: el Barça havia trobat una manera pròpia de jugar i de guanyar.
Articles relacionats de Records Barcelona
Pòster del Barça de Cruyff
Temporada 1989-1990
Temporada 1991-1992
Johan Cruyff, jugador i entrenador
Les Lligues del FC Barcelona
Dades històriques contrastades amb els arxius del FC Barcelona, RSSSF i BDFutbol. Punts calculats segons el sistema vigent de dos punts per victòria.
El Barça tornava a guanyar la Lligat cinc anys després. L’equip blaugrana iniciava així una era triomfal en què encadenaria quatre campionats de Lliga seguits.
La primera Lliga (wikipeda) pel «dream team». La superioritat en el joc amb un històric 0-6 a San Mamés, és tan gran que l’equip no acusa les baixes de Koeman, lesionat al tendó d’Aquil·les; Stóitxkov, castigat per haver trepitjat un àrbitre, i Cruyff operat a cor obert.
També va ser la temporada del debut de Pep Guardiola en el primer equip blaugrana.
