Crònica de la temporada
La consagració d’un equip que jugava per fer història
La Lliga de 2005 havia posat fi a sis anys d’espera, però el Barça volia alguna cosa més. Frank Rijkaard conservava el bloc que havia recuperat l’orgull del club i hi afegia Mark van Bommel i Santiago Ezquerro. L’equip ja no estava en construcció: tenia automatismes, jerarquia i una identitat reconeixible.
Ronaldinho, flamant Pilota d’Or de 2005, vivia el moment més brillant de la seva carrera. Samuel Eto’o transformava cada partit en una persecució, Deco marcava el ritme de la pressió, Puyol sostenia la defensa i Xavi dirigia el joc fins que una greu lesió de genoll el va apartar durant cinc mesos.
Ni tan sols aquella baixa va desfer l’equip. Iniesta va créixer, Van Bommel va aportar arribada i Edmílson va donar equilibri. El Barça va encadenar victòries, va obrir distància a la Lliga i va convertir Europa en el gran escenari de la seva maduresa.
El 0-3 al Santiago Bernabéu va ser la imatge més poderosa del domini blaugrana. Eto’o va obrir el marcador i Ronaldinho va signar dos gols extraordinaris. Una part del públic madridista es va aixecar per aplaudir el brasiler: un reconeixement excepcional a la superioritat del Barça.
A Europa, el conjunt de Rijkaard va eliminar Chelsea, Benfica i AC Milan abans de trobar-se l’Arsenal a Saint-Denis. La final es va complicar amb el gol de Sol Campbell, però l’entrada de Henrik Larsson va canviar el partit. El suec va assistir Eto’o i Belletti per culminar la remuntada.
El 17 de maig de 2006, catorze anys després de Wembley, Puyol va aixecar la segona Copa d’Europa del club. Aquell Barça va demostrar que podia seduir, competir i guanyar: va passar de projecte il·lusionant a referència mundial.
Totes les competicions
Com va quedar el FC Barcelona la temporada 2005-2006
Barça 2-1 Arsenal a París. Segona Copa d’Europa del club.
82 punts i divuitè títol, dotze punts per damunt del Real Madrid.
Real Betis 2-4 Barça en el resultat global.
Eliminat pel Real Zaragoza: 4-5 global. Campió: RCD Espanyol.
RCD Espanyol 1-0 Barça a la final disputada a Girona.
El camí del triplet de títols
Sis moments que expliquen una temporada eterna
Primera copa del curs
El Barça conquista la Supercopa contra el Real Betis per 4-2 global.
Real Madrid 0–3 Barça
Eto’o marca i Ronaldinho provoca l’ovació del Bernabéu amb dos gols.
Barça elimina el Chelsea
L’1-1 del Camp Nou completa un 3-2 global contra el gran rival europeu.
AC Milan 0–1 Barça
Giuly aprofita una assistència de Ronaldinho i obre la porta de la final.
Lliga a Balaídos
El 0-1 contra el RC Celta certifica el segon campionat consecutiu.
Barça 2–1 Arsenal
Eto’o i Belletti culminen a París el retorn al tron d’Europa.
Supercopa d’Espanya · Campió
Un 0-3 a Sevilla va encarrilar el títol
El 13 d’agost, el Barça va derrotar el Real Betis per 0-3 al Ruiz de Lopera. Una setmana després va perdre 1-2 al Camp Nou, però va aixecar la seva sisena Supercopa d’Espanya amb un global de 4-2.
Va ser el primer títol de la temporada i el senyal que l’equip mantenia intacta la fam competitiva.
Copa del Rei · Quarts de final
El Real Zaragoza frena la remuntada
Després d’eliminar el Zamora CF per un global de 9-1, el Barça va caure 4-2 a La Romareda. A la tornada va guanyar 2-1, un resultat insuficient: 4-5 global.
El campió final va ser el RCD Espanyol, vencedor del Real Zaragoza per 4-1 a la final.
Copa Catalunya · Finalista
Final decidida per un sol gol
El Barça va superar el Gimnàstic de Tarragona per 6-0 a la semifinal. A la final, disputada a Montilivi, el RCD Espanyol es va imposar per 1-0 amb un gol de Corominas.
El conjunt blaugrana va acabar, per tant, com a subcampió de Catalunya.
Els noms de la temporada
Ronaldinho, Eto’o, Puyol, Valdés i l’última lliçó de Larsson
Ronaldinho
Pilota d’Or, líder creatiu i autor de 17 gols a la Lliga i 7 a la Champions.
Samuel Eto’o
Pichichi amb 26 gols i autor de l’empat a la final de París.
Carles Puyol
Capità, líder defensiu i encarregat d’aixecar la Copa d’Europa.
Víctor Valdés
Tercer del Zamora i determinant en els duels contra Thierry Henry.
Henrik Larsson
Dues assistències a la final en el seu comiat del Barça.
Andrés Iniesta
Va assumir responsabilitats durant la llarga absència de Xavi.
La força del Barça era la suma. Ronaldinho representava la fantasia; Eto’o, la fam; Puyol, el compromís; Deco, la intensitat; Xavi i Iniesta, la intel·ligència; i Larsson, la generositat d’un veterà que va entendre la final abans que ningú.
La gran adversitat
Xavi es trenca el creuat i torna a temps
El 2 de desembre de 2005, Xavi va patir una ruptura del lligament creuat anterior del genoll dret durant un entrenament. La lesió el va deixar fora gairebé cinc mesos, en el tram decisiu de la temporada.
Va reaparèixer a finals d’abril i va entrar a la convocatòria de la final de París. L’equip havia resistit gràcies al creixement d’Iniesta, l’arribada de Van Bommel i la capacitat de Rijkaard per reorganitzar el mig del camp.
Leo Messi, la irrupció
Del dorsal 30 a les grans nits europees
Messi va deixar de ser una promesa ocasional i va començar a entrar en la rotació ofensiva. Va marcar contra el Panathinaikos a la Champions i va atrevir-se en el duel contra el Chelsea, fins que una lesió muscular a la tornada el va apartar de la recta final.
No va poder jugar la final, però aquella Champions és la primera del seu palmarès. El curs 2005-2006 va confirmar que el futur del Barça ja havia arribat.
La plantilla campiona
El grup que va recuperar Europa
Anecdotari blaugrana
Cinc detalls que fan única la temporada 2005-2006
Col·lecció Records Barcelona
Articles relacionats amb la temporada 2005-2006
Peces de la col·lecció que documenten la Lliga i la segona Champions del FC Barcelona.
Llegat històric
2005-2006: la temporada en què el Barça va tornar a conquerir Europa
La temporada 2005-2006 del FC Barcelona ocupa un lloc central en la història blaugrana. El conjunt de Frank Rijkaard va guanyar la Supercopa d’Espanya, la Lliga i la UEFA Champions League, amb Ronaldinho com a millor jugador del món, Samuel Eto’o com a Pichichi i Carles Puyol com a capità.
El 0-3 contra el Real Madrid, la classificació davant el Chelsea, el gol de Giuly a San Siro i la remuntada contra l’Arsenal a París formen una mateixa història: la d’un equip que va unir futbol ofensiu, personalitat i ambició per retornar el FC Barcelona al cim d’Europa.
L’equip de Rijkaard conquista la segona Lliga consecutiva.
Però el millor arriba a París, la segona Copa d’Europa davant l’Arsenal de Titi Henry, guanyant 2-1 youtube, i després de remuntar un 0-1, amb gols d’Etoo, i Belletti que marca el gol quan faltaven 10 minuts per finalitzar els 90, capgirant el resultat i consagrant el Barça com a millor de Europa.
No oblidem tampoc a Laporta, Txiki Beguiristain, Puyol, Larsson, Iniesta, Xavi, Oleguer, Deco, Valdés, Márquez, Gio, Giuly, Sylvinho, Gerard, la gallina Maxi López, Motta, Edmílson, Albertini, Gabri. MESSI, que estava lesionat i no va poder participar al final de temporada… bdfutbol
Del blau al grana, va ser la primera vegada que van canviar el color dels pantalons del Barça, va costar acostumar-nos, però al final van portar sort.
Tothom estava admirat del joc del Barça, i s’esperava tot, i va arribar l’autocomplaença, quan Ronaldinho en va tenir prou, es va acabar, les següents dos temporades van anar de més a menys, fins l’arribada de Guardiola, i la majoria d’edat de Messi no es van tornar els títols, l’espera va valer la pena. D’aquells dos anys queden, la màgia Ronaldinho, Messi, el Tamudazo, l’empat amb el Betis, la lliga regalada al Madrid, els entrenaments al gimnàs, l’ovella negra,…
Samarreta Liga Nike 2005-2006 FC Barcelona
Pòster Final Champions 2006 signat pels jugadors del FC Barcelona
Pilota Final Champions París 2006 signada pels jugadors del FC Barcelona
Revista Barça signada der Ronaldinho 2006
