Crònica de la temporada
El final de la travessia pel desert
Entre la Lliga de 1999 i l’estiu de 2004, el Barça havia viscut cinc temporades sense aixecar cap gran trofeu. Canvis d’entrenador, fitxatges fallits, inestabilitat institucional i una dolorosa pèrdua de pes a Europa havien desgastat el club. L’arribada de Joan Laporta a la presidència, Ronaldinho al vestidor i Frank Rijkaard a la banqueta havia recuperat l’esperança el curs anterior, però faltava el més important: tornar a guanyar.
L’estiu de 2004 va completar la reconstrucció. Van arribar Samuel Eto’o, Deco, Ludovic Giuly, Juliano Belletti, Edmílson, Sylvinho i Henrik Larsson. No eren simples reforços: cada futbolista cobria una necessitat concreta. Deco aportava pressió i lectura; Eto’o atacava l’espai amb una agressivitat desconeguda; Giuly donava profunditat; Belletti, recorregut; i Larsson, experiència.
Rijkaard va mantenir el 4-3-3 i va envoltar Ronaldinho d’un equip molt més equilibrat. Xavi dirigia, Puyol comandava, Rafael Márquez podia avançar-se al mig del camp i Víctor Valdés consolidava la porteria. L’equip tenia talent, però sobretot tenia una nova mentalitat competitiva.
El Barça va assumir el lideratge molt aviat i va convertir el Camp Nou en una festa. La nit del 3-0 contra el Real Madrid, amb gols d’Eto’o, Van Bronckhorst i Ronaldinho, va confirmar que el projecte ja estava preparat per manar. El rival blanc va intentar pressionar durant la segona volta, però el conjunt blaugrana va conservar el control del campionat.
La superioritat va ser completa: 84 punts, 25 victòries, només quatre derrotes, millor atac amb 73 gols i millor defensa amb 29. Valdés va conquistar el Zamora; Eto’o va discutir el Pichichi fins a l’última jornada; Ronaldinho era l’ànima creativa i Puyol representava el caràcter d’un equip que havia après a patir.
El 14 de maig de 2005, un empat 1-1 al camp del Levante va assegurar matemàticament la dissetena Lliga quan encara quedaven dues jornades. Eto’o va marcar el gol de la coronació. Aquell títol no va ser només una copa més: va obrir la porta al Barça que guanyaria la Champions a París un any després i iniciaria una de les etapes més brillants de la història del club.
Totes les competicions
Com va quedar el FC Barcelona la temporada 2004-2005
84 punts i dissetè títol, quatre punts per damunt del Real Madrid.
Eliminat pel Chelsea: 4-5 global. Campió final: Liverpool FC.
UDA Gramenet 1-0 Barça, després de la pròrroga. Campió: Real Betis.
RCD Espanyol 0-2 Barça a la final, amb gols de Deco i Ronaldinho.
El camí del campió
Sis dates que van canviar la història recent del Barça
Espanyol 0–2 Barça
Deco i Ronaldinho donen al Barça la Copa Catalunya.
Debut oficial de Messi
Entra al minut 82 del derbi que el Barça guanya 0-1 a Montjuïc.
Barça 3–0 Real Madrid
Eto’o, Van Bronckhorst i Ronaldinho converteixen el Clàssic en una festa.
Sevilla FC 0–4 Barça
Una exhibició al Sánchez-Pizjuán per reafirmar el lideratge.
Primer gol oficial de Messi
Una vaselina contra l’Albacete després d’una assistència de Ronaldinho.
Levante UD 1–1 Barça
Eto’o iguala el partit i certifica la dissetena Lliga.
Els protagonistes
Ronaldinho va encendre la il·lusió; Eto’o va transformar-la en victòries
Gols d’Eto’o segons les actes de totes les competicions.
Gols oficials de Ronaldinho.
Partits oficials d’Iniesta, sovint com a revulsiu.
Aparicions oficials de Messi en el seu primer curs.
Ronaldinho era el símbol. Cada control, canvi de ritme o assistència retornava al Camp Nou una alegria que feia massa temps que s’havia perdut. Però la gran diferència competitiva va ser Samuel Eto’o: intens, ràpid, inconformista i sempre disposat a pressionar. La seva connexió amb el brasiler va donar al Barça una identitat ofensiva immediatament reconeixible.
Al darrere, Puyol era el capità i la consciència de l’equip; Xavi, el jugador que ordenava el joc; Deco, l’accelerador; i Valdés, un porter valent que acceptava el risc de jugar lluny de la porteria. Aquella columna vertebral va permetre que el talent brillés sense perdre solidesa.
El primer capítol d’una llegenda
Leo Messi: del dorsal 30 a la primera vaselina
El 16 d’octubre de 2004, Messi va substituir Deco al minut 82 del derbi contra el RCD Espanyol. Tenia 17 anys, tres mesos i 22 dies, portava el dorsal 30 i va participar en els últims instants d’un partit que el Barça va guanyar 0-1 a l’Estadi Olímpic.
Rijkaard li va donar aparicions graduals a la Lliga, la Champions i la Copa. Messi encara era un projecte de futbolista, però la velocitat amb la pilota enganxada al peu i la naturalitat amb què s’atrevia davant defenses professionals ja anunciaven una qualitat excepcional.
1 de maig de 2005 · Camp Nou
Barça 2–0 Albacete
Ronaldinho va aixecar la pilota per damunt de la defensa i Messi va superar el porter amb una vaselina delicada. Era el primer dels seus gols oficials amb el primer equip.
Uns instants abans ja n’havia marcat un de molt semblant, però va ser anul·lat per fora de joc. La segona connexió entre Ronaldinho i Messi sí que va entrar a la història.
Pilota Liga 2004/2005 signada jugadors Barça match worn
Copa del Rei
La gran sorpresa de la UDA Gramenet
El 27 d’octubre de 2004, el Barça va debutar a la Copa contra un rival de Segona Divisió B. La UDA Gramenet va resistir durant noranta minuts i va marcar l’únic gol a la pròrroga: 1-0.
El Barça va quedar eliminat a la ronda de 64. El campió final va ser el Real Betis, que va derrotar el CA Osasuna per 2-1 després de la pròrroga.
Copa Catalunya
Primer títol del curs contra l’Espanyol
A la semifinal, el Barça va superar el CF Peralada per 0-4, amb gols d’Eto’o, Larsson, Giuly i Motta. Dos dies després va derrotar el RCD Espanyol per 0-2 a la final de Tarragona.
Deco va obrir el marcador amb un xut llunyà i Ronaldinho va sentenciar de falta. Era la cinquena Copa Catalunya del club i la segona consecutiva.
Un campió contra l’adversitat
Quatre lesions de genoll que no van trencar l’equip
La primera part de la temporada va deixar una successió extraordinàriament cruel de lesions greus. Motta, Gabri, Edmílson i Larsson van patir danys importants als lligaments del genoll i van quedar apartats durant molts mesos. Rijkaard va perdre peces concebudes per donar profunditat i equilibri a la plantilla, però va trobar solucions internes.
Márquez va assumir més minuts com a migcentre, Oleguer va guanyar protagonisme, Iniesta es va convertir en un recurs constant i el club va incorporar Maxi López i Demetrio Albertini al mercat d’hivern. La capacitat d’adaptació va ser una de les claus invisibles del títol.
La plantilla campiona
La columna vertebral del Barça que tornaria a dominar Europa
Onze més habitual: Valdés; Belletti o Oleguer, Puyol, Márquez, Van Bronckhorst; Xavi, Deco i Márquez o Gerard; Giuly, Eto’o i Ronaldinho. Iniesta va disputar 46 partits oficials i es va convertir en la primera alternativa per canviar el ritme dels partits.
Anecdotari de la temporada
Detalls d’un curs que va obrir una nova era
Eto’o contra el seu passat
El camerunès havia pertangut al Real Madrid i arribava des del Mallorca. El seu gol en el 3-0 del Camp Nou va tenir un valor emocional enorme.
El Pichichi més discutit
Les actes van donar 25 gols a Eto’o, però Marca en va comptar 24 i va concedir el trofeu a Forlán, autor de cinc gols en les dues últimes jornades.
El primer Zamora de Valdés
Amb 25 gols encaixats en 35 partits computables, el porter de l’Hospitalet va guanyar el primer dels cinc Zamora de la seva carrera.
El gol impossible de Ronaldinho
A Stamford Bridge va marcar sense agafar impuls, envoltat de rivals i amb una rematada subtil que va deixar Petr Čech immòbil.
Iniesta, el dotzè home
Va jugar 46 partits oficials, molts sortint des de la banqueta, i va demostrar que estava preparat per assumir cada vegada més responsabilitat.
Del títol a París
La Lliga de 2005 va ser el primer gran trofeu del cicle que la temporada següent guanyaria Lliga, Supercopa d’Espanya i Champions.
Peces de la col·lecció relacionades
Records del Barça que va tornar a ser campió
Aquests articles de RecordsBarcelona permeten completar el relat visual i documental del canvi d’era iniciat la temporada 2004-2005:
Pilota de Lliga 2004-2005 signadaPilota de partit signada pels jugadors del Barça.
Guants signats per Víctor ValdésUna peça del porter que va guanyar el Zamora.
Revista Barça signada per RonaldinhoEl gran símbol del renaixement blaugrana.
Braçalet de capità blaugrana signatUn símbol del lideratge representat per Puyol.
Àlbum signat de la plantilla 2005-2006La continuació del projecte que va recuperar la Lliga.
Temporada 2005-2006Supercopa, Lliga i Champions: la consagració a París.
Banderí de la final de Champions 2006El desenllaç europeu del cicle iniciat el 2004-2005.
Una temporada fundacional
FC Barcelona 2004-2005: la Lliga de Rijkaard, Ronaldinho i Eto’o
La temporada 2004-2005 del FC Barcelona va posar fi a sis anys d’espera i va retornar el club al primer nivell. L’equip de Frank Rijkaard va guanyar la Lliga amb 84 punts, el millor atac i la millor defensa. Ronaldinho va ser la gran figura creativa, Samuel Eto’o el golejador, Carles Puyol el líder, Xavi el director i Víctor Valdés el porter menys golejat.
També va ser la temporada del debut oficial i del primer gol de Leo Messi. Aquella aparició, encara breu, connecta directament el renaixement de Rijkaard amb tot el que vindria després. La Lliga del 2005 no va ser el final de la reconstrucció: va ser el començament d’una nova era guanyadora del Barça.
Pilota Liga 2004/2005 signada jugadors Barça match worn
Valdés, Belleti, Pujol, Oleguer, Van Bronckhorst, Xavi, Márquez, Deco, Giuly, Etoo i Ronaldinho. L’alienació del campió, que va disposar de l’ajjuda d’un Iniesta a les segones parts, i el debutant Leo Messi, que començava a destacar per sobre dels altres. La millor temporada de Ronaldinho, admirat a tot el món, el va aturar la festa. Però va tornar al Barça a l’elit del fútbol mundial després de 5 anys a la travessa en el desert, que vam haver de tragar molts gaspars, serra ferrers, giovannis (el dolent), cristanbals, bogardes, rochembacs, zendens, petits, van gaals two, saviolas…
Amb l’arribada de Laporta, i amb una planificació metòdica, amb l’eix central amb Ronaldinho, secundat per Etoo, Xavi, Iniesta i Deco, van fer el Barça universal. bdfutbol youtube
