El record personal

«Jo volia marxar. La Jordina em va fer quedar»

Havíem anat plegats a Montjuïc per veure un Clàssic que podia decidir la Lliga. L’ambient era extraordinari, però l’inici va ser un malson: penal, gol de Mbappé i, poc després, el 0–2. Encara no s’havia arribat al quart d’hora i jo ja pensava que aquella tarda acabaria molt malament.

Vaig dir que volia marxar. La Jordina, la meva filla, em va fer quedar. Ho ha fet altres vegades: quan jo veig el partit perdut, ella continua creient. Aquell dia la seva insistència va canviar completament el record que ens enduríem de l’estadi.

Sort que ens vam quedar. Cinc minuts després va marcar Eric García. I en un quart d’hora, el 0–2 ja s’havia convertit en un 3–2. Va ser bestial.

La crònica · Un inici que feia por

Mbappé colpeja dues vegades: 0–2 en catorze minuts

El Real Madrid va sortir disposat a mantenir viva la Lliga. Al minut 5, Szczęsny va fer caure Mbappé dins l’àrea i el mateix davanter francès va transformar el penal. Al 14, Vinícius va trobar l’espai a l’esquena de la defensa i Mbappé va definir per segona vegada.

El marcador era 0–2 i el Madrid havia convertit les seves primeres arribades en dos gols. Durant uns instants, Montjuïc va quedar glaçat. Era just el moment en què marxar semblava una possibilitat comprensible. Però aquest Barça de Flick havia convertit les remuntades en una especialitat.

Del minut 19 al 34

Quinze minuts de bogeria: del 0–2 al 3–2

La reacció va començar en un córner. Eric García va rematar de cap i va fer l’1–2 al minut 19. El gol va transformar l’estadi: l’equip va avançar metres, Pedri i De Jong van assumir el control i el Real Madrid va començar a recular.

Al 32, Lamine Yamal va rebre a la dreta, va conduir cap a dins i va dibuixar una rematada amb l’esquerra impossible per a Courtois. Era el 2–2. Només dos minuts després, Raphinha va culminar una altra acció ofensiva i va marcar el 3–2.

En el temps que es tarda a decidir si abandones l’estadi, el Barça havia capgirat completament un Clàssic.

La remuntada, minut a minut

La crònica · Fins al final

Raphinha fa el quart i el Barça resisteix: 4–3

Abans del descans encara faltava un altre esclat. Al minut 45, Raphinha va aprofitar una recuperació de Ferran Torres i va marcar el 4–2. El Barça havia fet quatre gols en vint-i-sis minuts i marxava al vestidor amb el partit capgirat.

La segona part va ser llarga i tensa. Mbappé va completar el seu hat-trick al minut 70 i va tornar a situar el Madrid a un sol gol. El Barça va continuar atacant, però també va haver de patir. Un possible penal sobre Mbappé va ser revisat, Fermín va marcar el 5–3 en el temps afegit i el VAR el va anul·lar per una mà prèvia.

Quan l’àrbitre va xiular el final, el 4–3 va desfermar la celebració. El Barça quedava amb set punts d’avantatge i només nou per disputar. La Lliga encara no era matemàtica, però havia quedat gairebé decidida en el Clàssic més emocionant del curs.

La pilota taronja del Clàssic

Una peça única d’una tarda irrepetible

Aquesta pilota Puma taronja és una de les pilotes utilitzades en aquell FC Barcelona 4–3 Real Madrid. No és una reproducció commemorativa ni un objecte inspirat en el partit: va formar part del joc en un dels Clàssics més decisius i espectaculars de la història recent.

El seu color permet identificar-la immediatament, però el que la fa extraordinària és el context. Va ser a Montjuïc el dia del 0–2, de la remuntada al 3–2 en quinze minuts, del doblet de Raphinha i del triomf que va deixar la 28a Lliga pràcticament a les mans del Barça.

Per a mi, a més, conserva una història familiar: si la Jordina no m’hagués fet quedar, aquesta pilota recordaria el partit que no vaig arribar a veure. Gràcies a ella, recorda una de les tardes més emocionants que hem viscut plegats.

Fitxa històrica

Pilota Puma de partit · Barça 4–3 Real Madrid

El context de la temporada

Quatre Clàssics, quatre victòries

El 4–3 va completar una temporada perfecta contra el Real Madrid. El Barça va guanyar els quatre Clàssics oficials, va marcar setze gols i va superar el rival en cada competició estatal. Mai abans no havia guanyat tots els Clàssics disputats en una mateixa temporada.

Articles relacionats

La temporada 2024-2025 dins la col·lecció

Conclusió

La millor decisió va ser quedar-nos

Hi ha objectes que conserven un resultat i d’altres que conserven una vida sencera. Aquesta pilota Puma explica el 4–3 al Real Madrid, la remuntada que va acostar la Lliga i la força d’un Barça que no es rendia. Però també guarda una conversa entre pare i filla: jo volia marxar, la Jordina em va fer quedar i, gràcies a ella, vam veure plegats com un 0–2 es convertia en una tarda eterna.