Pilota de partit FC Barcelona 3 Inter de Milan 3 Montjuïc 300425 semifinals

Pilota de partit · Semifinal de la Champions · 30/04/2025

La pilota d’una semifinal que no va donar treva

Utilitzada en el FC Barcelona–Inter de Milà de Montjuïc, aquesta pilota està vinculada a un 3–3 extraordinari: sis gols, dues remuntades blaugrana i una exhibició de Lamine Yamal que va mantenir viu el somni de la final.

UEFA Champions League 2024-2025 · Semifinal, anada

Lamine Yamal 24’ · Ferran Torres 38’ · Yann Sommer, pròpia porta, 65’

Una peça nascuda dins d’un partit irrepetible

Aquesta pilota va ser utilitzada durant el FC Barcelona 3–3 Inter de Milà, partit d’anada de les semifinals de la Champions League 2024-2025. No és només una pilota del mateix model o de la mateixa competició: forma part del material que va estar al terreny de joc en una nit europea concreta.

El seu valor documental prové d’aquesta relació directa amb el partit. Està associada a sis gols, al retorn del Barça a unes semifinals europees sis anys després i a una de les actuacions més impactants de Lamine Yamal. És una peça única dins la col·lecció perquè conserva la memòria física d’aquella eliminatòria.

El context

El Barça tornava a mirar Europa als ulls

L’equip de Hansi Flick arribava en plena confiança després d’eliminar el Benfica als vuitens i el Borussia Dortmund als quarts. També acabava de guanyar la Copa del Rey contra el Real Madrid. Jove, ofensiu i valent, el Barça se situava a dos partits de la final de Munic amb la sensació que podia competir contra qualsevol rival.

Crònica de l’anada

Del cop inicial a una reacció colossal

La nit va començar de la pitjor manera possible. Marcus Thuram va marcar de taló quan encara no s’havien complert trenta segons. Al minut 21, Denzel Dumfries va aprofitar una acció a pilota aturada i va fer el 0–2 amb una rematada acrobàtica. L’Inter havia colpejat dues vegades amb una eficàcia extrema.

El Barça, però, no es va enfonsar. Al minut 24, Lamine Yamal va rebre a la dreta, va superar els rivals i va dibuixar un xut precís al pal llarg. Era el seu partit número 100 amb el primer equip i, amb disset anys, es convertia en el golejador més jove d’una semifinal de la Champions.

Lamine va encendre Montjuïc. Poc després encara va estavellar una altra acció al travesser. El Barça va empènyer fins que, al 38, una centrada de Pedri va ser retornada de cap per Raphinha i Ferran Torres va marcar el 2–2. En menys d’un quart d’hora, l’equip havia reconstruït una semifinal que semblava escapar-se.

La imatge de la nit

Lamine Yamal va ensenyar el camí

Cada vegada que rebia la pilota, la semifinal canviava de temperatura. Va marcar, va enviar dues rematades a la fusta i va obligar l’Inter a defensar-se al límit. Flick ho va resumir després del partit: Lamine havia mostrat a l’equip el camí de la remuntada.

Un tercer cop i una tercera resposta

A la segona part, l’Inter va tornar a castigar el Barça en un córner. Dumfries va guanyar la rematada i va fer el 2–3 al minut 63. L’avantatge italià, però, només va durar dos minuts.

Raphinha va connectar un xut violent des de fora de l’àrea. La pilota va topar amb el travesser, va rebotar a l’esquena de Yann Sommer i va entrar. La UEFA va registrar el 3–3 com a gol en pròpia porta del porter. El Barça encara va buscar el quart, però l’eliminatòria va viatjar completament oberta a Milà.

Els sis gols de Montjuïc

L’onze del Barça a Montjuïc

Entrenador: Hansi Flick. Eric García va substituir Kounde, lesionat abans del descans; a la segona part també van entrar Ronald Araujo, Fermín López i Gavi.

La tornada · 6 de maig de 2025

Milà: lluitar fins a l’últim alè

A San Siro, el Barça va tornar a quedar contra les cordes. Lautaro Martínez i Çalhanoğlu, de penal, van situar el 2–0 abans del descans. L’equip de Flick va respondre amb orgull: Eric García va marcar al 54, Dani Olmo va empatar al 60 i Raphinha va fer el 2–3 al minut 87.

En aquell instant, el Barça era a la final. Va resistir fins al temps afegit, però Francesco Acerbi va empatar al 93. La semifinal va arribar a la pròrroga i Davide Frattesi va marcar el 4–3 al minut 99. Malgrat el cansament i el cop emocional, els blaugrana van continuar atacant fins a l’última pilota. Sommer va evitar l’empat i l’Inter es va classificar per un global de 7–6.

La polèmica de San Siro

La sensació culer d’haver estat perjudicats

L’eliminació va quedar envoltada d’una enorme controvèrsia arbitral. Szymon Marciniak no havia assenyalat inicialment penal en l’entrada de Cubarsí sobre Lautaro, però el VAR el va cridar i l’àrbitre va concedir la pena màxima que va significar el 2–0.

A la segona part, Marciniak va assenyalar penal sobre Lamine Yamal, però la revisió va situar el contacte uns centímetres fora de l’àrea i la decisió es va convertir en falta. El Barça també va protestar una possible mà i, especialment, el contacte de Dumfries amb Gerard Martín en l’acció que va precedir el 3–3 d’Acerbi.

Per al barcelonisme, la percepció va ser clara: el Barça havia estat castigat per un criteri arbitral desigual. Flick va afirmar que totes les decisions del cinquanta per cent havien anat cap a l’Inter. El resultat oficial no canvia, però la polèmica forma part inseparable del record d’aquella nit de Milà.

Una semifinal perduda, un equip recuperat

El Barça no va arribar a la final, però va recuperar una cosa que feia anys que Europa no li reconeixia: la capacitat de competir fins al final en el màxim escenari. Va remuntar un 0–2 a Montjuïc, un altre 2–0 a San Siro i mai va deixar de buscar la porteria rival.

La derrota no va trencar l’equip. Cinc dies després va guanyar 4–3 el Real Madrid i va deixar pràcticament sentenciada LaLiga. La temporada acabaria amb el campionat, la Copa del Rey i la Supercopa d’Espanya. Aquella Champions va escapar-se, però el Barça de Flick havia tornat a ocupar un lloc entre els grans d’Europa.

La fitxa històrica vinculada a la pilota

Valor de col·lecció

La pilota que connecta Montjuïc amb Milà

La peça representa més que l’empat de l’anada. Condensa tota l’eliminatòria: la irrupció de Lamine, les dues remuntades, els tretze gols, la lluita fins al darrer minut i el dolorós final de San Siro. En una col·lecció dedicada a la història blaugrana, és el testimoni directe d’una nit en què el Barça va tornar a sentir-se candidat a conquerir Europa.

Altres pilotes de Records Barcelona

Peces relacionades de la col·lecció

Montjuïc i Milà: el Barça va caure, però no va deixar de lluitar ni un sol instant.