Banderí final Recopa 1982 hand signed players
Peça històrica signada · Camp Nou · 12 de maig de 1982
El banderí de la Recopa guanyada a casa
Banderí commemoratiu de la final entre el FC Barcelona i el Standard de Liège, signat pels jugadors del Barça que van convertir el Camp Nou en l’escenari d’una nit europea irrepetible.
Final
12·05·1982
Marcador
Barça 2–1 Standard
Estadi
Camp Nou
Gols blaugrana
Simonsen · Quini

La peça de la col·lecció
Un record directe de la final que el Barça va jugar al seu estadi
Aquest banderí commemoratiu anuncia la final de la Recopa d’Europa del 12 de maig de 1982 entre el FC Barcelona i el Royal Standard Club Liégeois. La composició conserva l’estètica pròpia de l’època: teixit clar, serrell blaugrana, cordó daurat, els escuts dels dos finalistes, les banderes de Bèlgica i Catalunya i la copa situada al centre.
Les signatures, distribuïdes al voltant del trofeu, dels escuts i dels noms dels equips, transformen el banderí en alguna cosa més que un objecte commemoratiu. És una peça vinculada als futbolistes d’aquell Barça i a una final que es va disputar en un escenari únic: el mateix Camp Nou.
Identificació
Final de la Recopa
El text imprès identifica l’Estadi del Futbol Club Barcelona, la final, la data i els dos participants.
Simbolisme
La copa al centre
El trofeu separa els dos escuts i anticipa visualment el premi que el Barça acabaria aixecant aquella nit.
Empremta
Firmes dels protagonistes
Els autògrafs manuscrits uneixen físicament la peça amb la plantilla de la temporada 1981–1982.
Crònica de la final · Camp Nou
De la sorpresa belga a la remuntada blaugrana
Més de cent mil espectadors omplien el Camp Nou, però el fet de jugar a casa no va convertir la final en un tràmit. El Standard de Liège de Raymond Goethals era un rival dur i experimentat, amb Michel Preud’homme a la porteria, Eric Gerets i Walter Meeuws en defensa, Arie Haan al mig del camp i Simon Tahamata i Benny Wendt en atac.
L’inici va ser un cop sec per al barcelonisme. Al minut 6, Guy Vandersmissen va avançar l’equip belga. L’estadi, preparat per celebrar, va quedar en silenci. El Barça d’Udo Lattek va haver de jugar contra el marcador, contra els nervis i contra un Standard que sabia competir.
La reacció va arribar abans del descans. Allan Simonsen, un futbolista elegant i decisiu en les grans cites, va marcar l’empat al minut 45. El gol va retornar l’energia a les graderies i va enviar el partit al descans amb el Barça novament dins de la final.
Al minut 62 va aparèixer l’home que millor representava el gol d’aquell equip. Simonsen va executar ràpidament una falta i Enrique Castro «Quini» va culminar la jugada per fer el 2–1. El Standard va protestar l’acció, la final es va endurir i Meeuws acabaria expulsat, però el Barça va resistir fins al final.
El Camp Nou no només va acollir una final europea: va veure el Barça remuntar-la, guanyar-la i aixecar la Copa davant la seva gent.
Els tres gols de la final
Una remuntada en tres actes
6’
0–1 · Vandersmissen
El Standard colpeja primer i obliga el Barça a remar a contracorrent.
45’
1–1 · Simonsen
L’empat arriba en el moment psicològic perfecte i torna a encendre el Camp Nou.
62’
2–1 · Quini
El «Bruixot» aprofita la rapidesa de Simonsen i marca el gol que decideix la Recopa.
Els campions de la final
L’onze del Barça d’Udo Lattek
| Porteria | Javier Urruticoechea «Urruti» |
|---|---|
| Defensa | Gerardo Miranda · José Ramón Alexanko · Migueli · Manolo |
| Mig del camp | José Vicente Sánchez · Esteban Vigo · Josep Moratalla |
| Atac | Allan Simonsen · Quini · Lobo Carrasco |
Migueli, capità a la final, va imposar la seva força davant Wendt; Simonsen i Carrasco van aportar desequilibri, i Quini va tornar a demostrar per què era un dels grans golejadors de la història del futbol espanyol.
El Barça de 1981–1982
Quini, Simonsen i Carrasco van rescatar una temporada difícil
El Barça havia liderat la Lliga amb autoritat, però la va perdre en les últimes jornades davant la Real Sociedad. A Europa, en canvi, l’equip va trobar el premi. Quini va acabar la temporada com a Pichichi de la Lliga per segona temporada consecutiva i va decidir la final de la Recopa.
Bernd Schuster, una de les grans figures de la plantilla, no va poder disputar la final després de patir una lesió greu mesos abans. La victòria també pertanyia al treball de tota aquella plantilla, inclosos els futbolistes que no van poder ser sobre la gespa la nit decisiva.
Maradona encara no havia arribat al FC Barcelona. El seu fitxatge es produiria aquell estiu, després del Mundial de 1982. Per tant, aquest banderí correspon al Barça immediatament anterior a l’etapa del geni argentí.
Una fita europea singular
Primer campió de la Recopa al seu propi estadi
Altres clubs havien guanyat una final europea a la seva ciutat, però el Barça va ser el primer que va conquerir la Recopa dins del seu estadi.
Un estadi al centre del món
1982: l’any de la Recopa i del Mundial d’Espanya
La conquesta de la Recopa va arribar només un mes abans que el Camp Nou es convertís en l’aparador internacional del Mundial d’Espanya 1982. L’estadi havia estat ampliat fins a una capacitat aproximada de 120.000 espectadors i estava preparat per acollir alguns dels grans moments del campionat.
El 13 de juny de 1982, el Camp Nou va viure la cerimònia inaugural i el primer partit del Mundial. Més de 2.000 participants vestits de blanc van formar sobre la gespa la cèlebre figura del colom de la pau de Pablo Picasso. Tot seguit, l’Argentina, vigent campiona del món i amb Diego Armando Maradona, es va enfrontar a Bèlgica.
Bèlgica va sorprendre l’Argentina per 1–0, amb gol d’Erwin Vandenbergh. Maradona ja havia acordat el seu fitxatge pel FC Barcelona abans del torneig, de manera que l’afició blaugrana va poder contemplar al seu propi estadi el futbolista que estava a punt d’encetar una nova etapa al club.
Recopa
12 de maig
Inauguració Mundial
13 de juny
Partit inaugural
Argentina 0–1 Bèlgica
Protagonista futur
Diego Maradona


Recopa d’Europa 1981–1982
El camí fins a la final del Camp Nou
Primera ronda
Trakia Plovdiv
4–1 al Camp Nou i 0–1 a Bulgària. Global: 4–2.
Vuitens de final
Dukla Praha
Derrota 1–0 a Praga i remuntada 4–0 a Barcelona. Global: 4–1.
Quarts de final
Lokomotive Leipzig
Gran 0–3 a Leipzig i 1–2 al Camp Nou. Global: 4–2.
Semifinals
Tottenham Hotspur
1–1 a Londres i 1–0 al Camp Nou amb gol de Simonsen. Global: 2–1.
Galeria històrica
El banderí, els gols i la celebració








El rei de la Recopa
Les quatre Recopes del FC Barcelona
1979
Fortuna Düsseldorf
4–3
1982
Standard de Liège
2–1
1989
Sampdoria
2–0
1997
Paris Saint-Germain
1–0
Amb quatre títols, el Barça continua sent el club més premiat de la història d’una competició europea que es va disputar fins al 1999.
Valor històric
Per què aquest banderí explica molt més que un resultat
01 · La final a casa
La data i el nom de l’estadi fixen una circumstància excepcional en la història europea del club.
02 · La plantilla
Les signatures evoquen un Barça de transició, amb figures consagrades i a les portes de l’arribada de Maradona.
03 · La segona Recopa
El triomf consolidava el camí obert a Basilea el 1979 i preparava una dècada de creixement europeu.
Peces relacionades de la col·lecció
Continua la història del Barça europeu
Pòster d’homenatge als campions de la Recopa 1982 →
Samarreta Meyba de partit de Quini →
Banderí del Barça de 1982 amb Maradona, Schuster i Quini →
Banderí de la final de la Recopa de 1989 →
Banderí de la final de la Recopa de 1997 →
Las estrellas del Mundial 1982 →
Àlbum Fútbol en acción 1982 →
Història del Camp Nou: de 1957 al retorn →
Llibre La Saga del Barça 1981–1982 →
El 12 de maig de 1982, el Camp Nou va ser estadi, graderia i casa del campió. Aquest banderí signat conserva la memòria d’aquella nit.
FC Barcelona 2–1 Standard de Liège · Segona Recopa blaugrana


Pòster homenatge a l’afició campions Recopa 1982 FC Barcelona signat pels jugadors

Revista Barça octubre – viernes 21 de mayo de 1982 especial CAMPIONS RECOPA


las estrellas del mundial 1982

Don Balon 18/05/1982 Visca el Barça! Recopa


Banderí final Recopa 1982 hand signed players

Banderí final Recopa 1982 hand signed players

