Vinyetes Oscar Nebreda crònica partit 1990-1995 diari el Periódico

Premsa gràfica · El Periódico · 1990-1995

Quan la crònica del Barça també es dibuixava

Les vinyetes d’Òscar Nebreda van convertir les gestes, els nervis i les obsessions del Dream Team en una història explicada amb humor. Aquesta col·lecció conserva la mirada satírica d’El Periódico sobre quatre Lligues consecutives, dos finals impossibles a Tenerife i la primera Copa d’Europa del FC Barcelona.

La peça de la col·lecció

Un arxiu emocional del Dream Team

Aquest conjunt de pàgines i vinyetes publicades a El Periódico és molt més que una successió d’acudits futbolístics. És una crònica periodística dibuixada: explica què havia passat al camp i, alhora, com ho havia viscut el barcelonisme l’endemà.

Nebreda no necessitava una pissarra tàctica. Amb un titular enorme, quatre personatges, gestos desmesurats i una frase de carrer podia resumir l’eufòria, la por de tornar a perdre-ho tot o l’alleujament d’una Lliga decidida a centenars de quilòmetres. Les seves vinyetes parlaven com parlava el culer: barrejant català i castellà, celebrant i patint gairebé al mateix temps.

Vistes avui, les peces tenen un doble valor. Documenten l’actualitat esportiva d’aquells anys i conserven una manera de fer premsa en què la il·lustració ocupava un espai central. Són memòria del Barça, però també memòria del quiosc, del paper i de l’espera per llegir la crònica de l’endemà.

1990-1991

La primera Lliga: “Ja tenim mitja Lliga” i una segona volta espatarrant

La primera Lliga de l’era Cruyff va trencar una espera de sis temporades. El Barça va començar a sentir que aquell equip podia governar el campionat, i les dues peces de Nebreda en conserven perfectament l’estat d’ànim. Primer, els jugadors apareixen posant per a una fotografia sota el titular “¡Ya tenemos media Liga!”. Després, corren abraçats darrere del trofeu a “Una Lliga ben lligada”.

1991-1992

Tenerife deixa tothom “bocabadat”

La Lliga 1991-92 va tenir un final que semblava escrit per a una vinyeta. El Real Madrid va arribar a l’última jornada com a líder, però va perdre a Tenerife i el Barça, que va derrotar l’Athletic Club, va proclamar-se campió. Nebreda ho va resumir amb dues imatges delicioses: el Madrid atrapat en l’últim instant i una afició literalment “bocabadada” davant d’un desenllaç que obligava a ampliar el museu.

Wembley · 20 de maig de 1992

“Ja és nostra!”: la Copa d’Europa més desitjada

La victòria per 1–0 contra la Sampdoria, amb el gol de falta de Ronald Koeman a la pròrroga, va donar al Barça la primera Copa d’Europa de la seva història. En una de les peces, la copa posa al costat dels seus nous propietaris i el fotògraf avisa: “A veure… somriguin! Acuérdense del Núñez llorando!”. En l’altra, una seqüència en blanc i negre condensa l’angoixa anterior al gol i l’explosió posterior.

1992-1993

“Mi Liga”: Tenerife, segona part

Un any després, la història es va repetir. El Real Madrid va tornar a perdre la Lliga a Tenerife en l’última jornada i el Barça va guanyar el seu tercer campionat consecutiu. La vinyeta mostra els culers davant del televisor, entre la incredulitat, els nervis i el record de l’any anterior. La frase “¿El Cruyff lleva rodilleras?” retrata una afició preparada per tornar a agrair el miracle.

1993-1994

“A por la cuarta”: l’última Lliga del gran Dream Team

La quarta Lliga consecutiva va tornar a decidir-se en l’última jornada. El Barça va guanyar el Sevilla per 5–2 i el Deportivo no va passar de l’empat contra el Valencia després que González aturés a Djukic el penal que podia donar el títol als gallecs. Les vinyetes juguen amb la insistència culer de voler-ne una altra i amb un equip que ja necessita espai per guardar tants trofeus.

1994-1995 · El canvi de cicle

El final del Dream Team també forma part de la història

El recull arriba fins al canvi de cicle posterior a la final d’Atenes. La temporada 1994-95 ja no va tenir el final feliç de les quatre anteriors: el Barça va viure una renovació profunda, va perdre regularitat i va veure com s’acabava la seva hegemonia a la Lliga. Encara hi va haver nits esplèndides, com el 4–0 contra el Manchester United, però el temps del Dream Team dominador s’acostava al final.

Aquesta última part dona sentit al conjunt. Les vinyetes no són propaganda d’una victòria permanent: expliquen un recorregut humà, amb l’eufòria de qui ho guanya tot i la nostàlgia que apareix quan aquell equip irrepetible comença a desfer-se.

Lectura gràfica

Per què aquestes vinyetes funcionen trenta anys després?

Fitxa de catalogació

Cròniques gràfiques del Barça · Òscar Nebreda

Temporades relacionades

El Dream Team dins de Records Barcelona

Conclusió

El Dream Team, explicat amb tinta, humor i memòria

Aquestes vinyetes són petites peces de periodisme i grans peces de memòria. Recorden com una generació va descobrir que el Barça podia guanyar cada primavera, però també com cada títol arribava envoltat de nervis, bromes i incredulitat. Òscar Nebreda va dibuixar els partits; en realitat, va dibuixar tota una manera de ser culer.