Records Barcelona · Peça principal de la col·lecció
Una Meybade partitEl dorsal 9 que guarda una dècada
No és una rèplica ni una samarreta retro. És una peça de màniga llarga procedent del vestidor del FC Barcelona, preparada per jugar i portada per un futbolista blaugrana.
Peça de partit
FC Barcelona
01 · El tresor
La samarreta que no havia d’arribar mai a una botiga
Hi ha samarretes que expliquen un partit. Aquesta explica una manera de ser del Barça, una dècada sencera i també el moment en què jo vaig començar a estimar aquests colors.
Aquesta Meyba és una samarreta original de partit. Va sortir del vestidor del Barça i algun jugador del primer equip la va portar sobre la gespa. El teixit brillant, la confecció, el dorsal 9, les mànigues llargues i els acabats pertanyen a una peça de camp, no a una rèplica actual ni a una reproducció commemorativa.
La versió de màniga llarga no era una opció que un aficionat pogués trobar normalment a la botiga. Estava pensada per als futbolistes. Aquesta condició, sumada al dorsal i a la procedència, transforma la samarreta en un testimoni físic del vestidor blaugrana dels anys vuitanta.
«Jo tenia onze anys. Em van comprar aquella samarreta que jo deia que era de seda, amb els pantalons i les mitgetes, i no me la vaig treure en tot l’estiu. Amb aquella Meyba vaig aprendre a estimar el Barça, amb les victòries i també amb els fracassos.»
La meva primera samarreta del Barça · Records Barcelona
02 · De l’aficionat al vestidor
Primer la vaig somiar. Anys després vaig trobar la de veritat
De petit volia vestir exactament com els jugadors. Ara conservo una de les peces que ells van vestir de debò.
Jugava a futbol amb la meva Meyba, anava a la piscina amb ella, d’excursió, amb els amics, pertot arreu. Per a mi no era roba esportiva: era la manera de sentir-me dintre del Barça. Aquella samarreta va conviure amb les alegries i les decepcions, amb els diumenges de partit i amb una generació que encara no sabia que acabaria celebrant Wembley.
Per això aquesta peça de partit té un valor doble. Té el valor històric d’un objecte del primer equip i el valor íntim de retrobar la primera samarreta de la meva vida en la seva forma més autèntica: la que va entrar al vestidor, la que va tenir un dorsal i la que va sortir a jugar.
03 · Autenticitat i atribució
El 9, la màniga llarga i la possibilitat de Quini
Quini és la hipòtesi que emociona més: era el gran nou del Barça, va jugar en aquesta etapa i utilitzava màniga llarga. La combinació és coherent, però una peça de museu també ha d’explicar allò que sabem i allò que encara no podem demostrar.
En aquella època els dorsals no eren propietat permanent d’un jugador. Els titulars utilitzaven els números de l’1 a l’11 i el dorsal podia canviar segons l’alineació, la competició o el partit. Sense una fotografia inequívoca, una acta vinculada a la peça o un document de lliurament, no seria rigorós adjudicar-la definitivament.
Samarreta de partit del FC Barcelona, Meyba, màniga llarga, dorsal 9, jugador no identificat. Possible vinculació amb Quini, però no confirmada documentalment.
04 · Una identitat nova
La «M» que va entrar al pit i es va repetir a les mànigues
La temporada 1981/82, el logotip del fabricant es va fer visible a la samarreta del Barça. Aquella petita «M» va marcar l’inici d’una nova cultura visual del futbol.
El frontal continuava net, sense publicitat comercial. Només hi havia les franges blaugranes, l’escut i la marca tècnica. A les mànigues, la successió de «M» va convertir una cinta funcional en una firma gràfica inconfusible. No calia veure l’escut per reconèixer-la.
Meyba no es va limitar a fabricar una equipació: va donar forma a una època. El teixit brillant, el coll senzill, les franges amples, els pantalons blaus i aquella sanefa de les mànigues formen una de les imatges més poderoses de la memòria blaugrana.
05 · La dècada Meyba
De la Recopa del Camp Nou a la primera Copa d’Europa
Meyba va vestir el Barça durant deu anys i va acompanyar totes les seccions del club. En futbol, la «M» va veure passar dues generacions extraordinàries: la de Maradona i Schuster, i la que Johan Cruyff convertiria en el Dream Team.
Aquesta samarreta concreta pertany a la gran família visual anterior a l’últim redisseny de 1991/92. Per això pot explicar el camí cap a Wembley, encara que la final de 1992 es jugués amb una Meyba diferent: la de les franges desplaçades i les marques d’aigua.
Maradona arriba1982/83Copa del Rei i primera Copa de la Lliga.Veure temporada
Campions1984/85La Lliga de Venables després d’onze anys d’espera.Veure temporada
Copa del Rei1987/88Un títol que tanca una etapa difícil i obre la porta a Cruyff.Veure temporada
Recopa d’Europa1988/89Salinas i López Rekarte conquereixen Berna.Veure temporada
Copa del Rei1989/90Koeman i Laudrup ja construeixen el nou Barça.Veure temporada
Campions1990/91La primera Lliga del Dream Team.Veure temporada
Culminació Meyba1991/92Lliga i primera Copa d’Europa a Wembley.Veure temporada
06 · Quan Meyba vestia la Lliga
Una marca de Barcelona que va definir el futbol dels vuitanta
L’acord amb el Barça va projectar Meyba molt més enllà de la ciutat. La «M» va aparèixer en alguns dels estadis i equips més recognoscibles del campionat.
Quini, Estella, Schuster, Maradona, Amarilla, Pichi Alonso, Archibald, Mark Hughes, Gary Lineker, Julio Salinas, Michael Laudrup, Bakero, Koeman, Stoichkov, Guardiola… Jugadors molt diferents units per una mateixa «M».
07 · El dorsal 9 abans dels noms
Un número que passava de jugador en jugador
Avui un dorsal identifica una estrella durant tota la temporada. En aquell Barça, el 9 formava part de l’alineació: podia ser del golejador una setmana i d’un altre futbolista en el partit següent.
Això explica per què aquesta peça no es pot atribuir només mirant el número. Quini és una possibilitat molt especial per la cronologia, la seva relació natural amb el 9 i l’ús de màniga llarga. Però durant els anys Meyba també van portar el dorsal futbolistes com Pichi Alonso, Amarilla, Mark Hughes, Gary Lineker, Julio Salinas, Michael Laudrup, Bakero o Eusebio, segons la temporada i el partit.
El misteri no resta valor a la samarreta. Al contrari: converteix el dorsal en el rastre de tots aquells onzes anteriors als noms impresos i als números fixos. Aquesta és una samarreta d’un jugador; però, alhora, és la samarreta de tota una generació.
08 · Galeria documental
La peça i la seva memòria gràfica
Totes les imatges es mostren completes, sense retalls i amb una mida limitada per preservar-ne la definició.
09 · Continua el recorregut
La Meyba dins del Museu Records Barcelona
Totes les seccionsEquipament d’entrenamentDe Meyba a Nike
1981Maradona i QuiniLa revista signada pels dos cracs
1982El banderí de Maradona, Schuster i QuiniUna altra peça de la mateixa època
1990/91La primera Lliga de CruyffEl pòster signat del nou Barça
JugadorDiego Armando MaradonaEl geni que també va vestir Meyba
Fonts i criteri: peça i relat personal de la col·lecció Records Barcelona. Context històric contrastat amb la història oficial de Meyba, la història de les samarretes del FC Barcelona i les cròniques oficials de la Recopa de 1989 i de Wembley 1992. La possible atribució a Quini es presenta com una hipòtesi, no com una identificació documental definitiva. · Meyba · Llegat futbolístic · FC Barcelona · History in a shirt · FC Barcelona · Recopa de Berna · FC Barcelona · Wembley 1992.