Records Barcelona · Grans figures del FC Barcelona
Pep Guardiola
el número 4 que va canviar el futbol
De nen de la Masia a cervell del Dream Team; de capità del Barça a entrenador del sextet; de Munic a una dècada històrica a Manchester. La trajectòria del gran hereu futbolístic de Johan Cruyff.
Santpedor · La Masia · Camp Nou
Un migcampista que veia el partit abans que els altres
Josep Guardiola i Sala va néixer a Santpedor el 18 de gener de 1971. Va arribar a la Masia el 1984, amb tretze anys, i va aprendre a interpretar el futbol des de la posició més exigent del sistema blaugrana: el mig centre. No destacava per la potència, sinó per una virtut molt més difícil d’ensenyar: pensar abans de rebre la pilota.
Johan Cruyff va detectar que aquell jove prim i intel·ligent podia dirigir l’equip des de la base de la jugada. Guardiola va debutar oficialment el 16 de desembre de 1990, contra el Cadis. La temporada següent ja era el número 4 del conjunt que conquistaria la primera Copa d’Europa de la història del club.
El seu joc tenia una gramàtica pròpia: oferir sempre una línia de passada, orientar el cos abans del control, donar continuïtat a la possessió i accelerar només quan la jugada ho demanava.
1990–2001 · Jugador del primer equip
El metrònom del Dream Team i capità del Barça
Guardiola va ser la continuïtat entre el Dream Team de Cruyff i el Barça que entrava al segle XXI. El club comptabilitza 479 partits i 16 gols en la seva trajectòria blaugrana.
Una data que ho canvia tot
Wembley 1992: la primera Copa d’Europa
El 20 de maig de 1992, amb només 21 anys, Guardiola va dirigir el joc del Barça en la final contra la Sampdoria. El gol de falta de Ronald Koeman a la pròrroga va posar fi a una espera de dècades. Aquell títol demostrava que la proposta de Cruyff podia guanyar al màxim nivell europeu.
El jove mig centre de Santpedor es va convertir en la representació sobre la gespa del pensament del tècnic neerlandès. Moltes de les idees que Pep aplicaria després com a entrenador ja eren presents en aquell Barça.
1990
Debut oficial
Contra el Cadis, amb Johan Cruyff a la banqueta.
1992
Campió d’Europa
Titular a Wembley en la primera Copa d’Europa del Barça.
1997
Capità
Assumeix el braçalet i es converteix en una veu de referència.
Selecció espanyola
L’or olímpic de Barcelona 1992
Fitxes del Barça 1996-1997 diari SPORT Guardiola
Guardiola, migcampista del Barça i referent de la seva generació.
El mateix estiu de 1992, Guardiola va capitanejar la selecció olímpica que va guanyar la medalla d’or als Jocs de Barcelona. La final, disputada al Camp Nou davant Polònia, va acabar 3–2.
Amb la selecció absoluta va disputar 47 partits i va marcar 5 gols. Va participar al Mundial dels Estats Units de 1994 i a l’Eurocopa de 2000.
2001–2006 · Viure altres futbols
Brescia, Roma, Qatar i Mèxic
Quan va deixar el Barça l’estiu del 2001, Guardiola va voler conèixer altres lligues, vestidors i cultures futbolístiques. Aquell recorregut ampliaria la mirada del futur entrenador.
2001–2002
Brescia Calcio. Va compartir equip amb Roberto Baggio.
2002–2003
AS Roma. Una etapa breu amb Fabio Capello.
2003
Retorn al Brescia. Va tornar a una ciutat on havia deixat una empremta profunda.
2003–2005
Al-Ahli de Doha. Va continuar la carrera a Qatar.
2005–2006
Dorados de Sinaloa. A Mèxic es va retrobar amb Juan Manuel Lillo.
Guardiola 1990-2001 pòster cromos el Periódico Centenari FC Barcelona
2007–2008 · Barça B
El laboratori abans de la revolució
El 2007 Guardiola va tornar al club per dirigir el filial, aleshores a Tercera Divisió. Amb Tito Vilanova al seu costat, va imposar una cultura d’entrenament exigent, va recuperar principis posicionals del model de Cruyff i va aconseguir l’ascens.
Només havia completat una temporada com a entrenador quan Joan Laporta el va escollir per rellevar Frank Rijkaard. Tenia 37 anys i cap experiència dirigint un primer equip professional.
2008–2012 · Entrenador del primer equip
Un Barça que va convertir una idea en una obra universal
Guardiola va construir l’equip al voltant d’un nucli format a casa: Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi i Pedro. Dani Alves, Abidal, Keita, Touré, Henry, Eto’o, Villa i Mascherano van aportar recursos decisius.
2009 · L’any perfecte
Del triplet al primer sextet de la història
El 2008/09 el Barça va conquistar Lliga, Copa del Rei i Champions. A la final de Roma va superar el Manchester United per 2–0 amb gols d’Eto’o i Messi.
A l’inici de la temporada següent va afegir la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs. El triplet es va guanyar durant la temporada 2008/09 i el sextet es va completar dins de l’any natural 2009.
2–6
Bernabéu
Una exhibició que va simbolitzar la superioritat del nou Barça.
6 de 6
Sextet
Tots els títols possibles durant l’any natural 2009.
Roma
Tercera Copa d’Europa
La primera Champions de Guardiola com a entrenador.
2010–2011 · La plenitud
El 5–0 i Wembley: probablement el millor Barça
El 29 de novembre de 2010, el Barça va derrotar el Real Madrid per 5–0 al Camp Nou. Més enllà del marcador, va ser una demostració de domini posicional, velocitat de passada i pressió col·lectiva.
A Wembley, el Barça va tornar a superar el Manchester United, aquesta vegada per 3–1. Les Champions de Roma 2009 i Wembley 2011 van ser respectivament la tercera i la quarta Copa d’Europa del club.
Balanç blaugrana
14 títols de 19 possibles en quatre temporades
| Competició | Títols | Temporades o anys |
|---|---|---|
| Lliga | 3 | 2008/09, 2009/10 i 2010/11 |
| Champions League | 2 | 2008/09 i 2010/11 |
| Copa del Rei | 2 | 2008/09 i 2011/12 |
| Supercopa d’Espanya | 3 | 2009, 2010 i 2011 |
| Supercopa d’Europa | 2 | 2009 i 2011 |
| Mundial de Clubs | 2 | 2009 i 2011 |
| Total | 14 | 247 partits dirigits |
Precisió històrica: en el primer curs va guanyar el triplet. Les altres tres copes del sextet es van conquistar entre l’agost i el desembre del 2009.
5 de maig de 2012 · Camp Nou
La nit que el Camp Nou va dir «Gràcies, Pep»
Hi ha partits que s’acaben amb el xiulet de l’àrbitre i n’hi ha que continuen vivint en la memòria. Aquell derbi va ser totes dues coses: una victòria incontestable i el comiat a casa de l’entrenador que havia canviat la dimensió futbolística del Barça.
Una golejada, una abraçada i un adéu que no era un final
El Camp Nou sabia que aquella no seria una nit qualsevol. El derbi contra l’Espanyol tenia marcador, rivalitat i punts, però per damunt de tot tenia un nom. Pep Guardiola disputava el seu últim partit a l’estadi com a entrenador del Barça, i la graderia havia anat a acomiadar una manera d’entendre el futbol.
Messi va obrir el marcador amb un llançament de falta i, després del descans, va convertir el partit en un homenatge personal al seu entrenador. Dos penals i una definició precisa van completar els quatre gols. En marcar el darrer, l’argentí no va buscar el centre del camp: va córrer cap a la banqueta, va abraçar Guardiola i, de seguida, l’equip sencer es va reunir al seu voltant. En aquella imatge hi havia quatre anys d’exigència, confiança i futbol compartit.
El 4–0 va ser rotund, però el resultat era gairebé el decorat. En acabar, els jugadors van formar un cercle al mig de la gespa i Pep va parlar al Camp Nou. Va donar les gràcies, va recordar que ell era qui més hi perdia deixant aquell grup i va assegurar que el club tindria una vida molt llarga. No pronunciava un adéu definitiu: s’acomiadava amb un «fins aviat» i amb la certesa que el barcelonisme no el perdria mai.
Aquella nit no va tancar la seva història amb el Barça; en va fixar el llegat. Quedaven encara el partit de Lliga al camp del Betis i la final de la Copa del Rei, però al Camp Nou ja s’havia entès l’essencial: marxava l’entrenador i restava una idea. Una idea feta de pilota, posició, valentia i talent de casa que, des d’aleshores, viatjaria amb ell i influiria el futbol de tot el món.
Jo i la Jordina vam ser-hi
Amb la Jordina vam ser-hi. Era el cinc de maig del 2012, al Camp Nou: FC Barcelona–RCD Espanyol. Van quedar 4–0, tots quatre gols de Messi, que arribava als 50 gols a la Lliga i els dedicava a Guardiola. No sabíem la dimensió de la marxa de Pep: del Pep entrenador del Barça; del treballador, l’estrateg, el cruyffista, l’amant i apassionat del Barça; del llegat; del que ens viu, ens diu i ens accepta tal com som. Però ens podríem haver fet mal —no sé ben bé com— i ell s’havia buidat. Va portar la seva saviesa al món, va compartir la seva manera de fer. Ara, arreu del món, volen jugar com el Barça de Guardiola.
2012–2013 · Nova York
Aturar-se per tornar a començar
Després de quatre temporades d’una intensitat extraordinària, Guardiola va deixar la banqueta del Barça i va passar un any sabàtic a Nova York amb la família. No va ser una retirada, sinó una pausa per recuperar energia, estudiar i decidir el següent pas.
2013–2016 · Bayern de Munic
Dominar Alemanya i ampliar el laboratori tàctic
A Munic va adaptar els seus principis a una plantilla amb Neuer, Lahm, Schweinsteiger, Xabi Alonso, Thiago, Robben, Ribéry, Müller i Lewandowski.
Va guanyar set títols: tres Bundesligues consecutives, dues Copes d’Alemanya, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs.
2016–2026 · Manchester City
Deu anys per transformar un club i una lliga
Guardiola va arribar a Manchester l’estiu del 2016 i hi va construir diferents versions d’un mateix principi futbolístic.
El City dels Centurions va sumar 100 punts a la Premier 2017/18. El 2018/19 es va convertir en el primer equip anglès que completava el ple de títols domèstics d’una temporada. El 2023 va conquistar el triplet.
Una carrera d’entrenador excepcional
41 títols en tres grans clubs
14
FC Barcelona
Dos Champions, tres Lligues i el primer sextet.
7
Bayern de Munic
Tres Bundesligues consecutives.
20
Manchester City
Sis Premier, una Champions i una dècada de transformació.
Guardiola ha guanyat la Champions tres vegades com a tècnic —2009, 2011 i 2023— i ha completat dos triplets amb dos clubs diferents.
La idea
Cruyffista, però mai una còpia de Cruyff
Guardiola és profundament cruyffista perquè comparteix els principis essencials del seu mestre: el joc comença amb la pilota, l’espai s’ha d’ocupar amb intel·ligència, el camp s’ha de fer gran quan s’ataca i petit quan es defensa, i la millor manera de protegir-se és tenir la iniciativa.
La seva evolució ha estat permanent: del 4–3–3 del Barça als laterals interiors del Bayern; del fals nou de Messi als centrals que avancen al mig del camp; de l’atac sense davanter fix a la integració d’un golejador com Haaland.
Companys, mestres i continuadors
Una cadena de transmissió blaugrana
Johan Cruyff va veure en Guardiola el mig centre que podia governar el Dream Team. Guardiola va reconèixer en Xavi i Iniesta els intèrprets capaços de perfeccionar aquella idea i va donar confiança a Busquets perquè n’assegurés la continuïtat.
Una mirada personal
La mateixa edat, un somni blaugrana
Pep Guardiola i jo tenim la mateixa edat. Mentre ell recorria el camí de la Masia al primer equip, jo seguia el Barça amb la mateixa passió i amb els somnis propis de qualsevol noi que estima aquests colors.
Som de la mateixa generació, però ell va convertir aquell somni en una trajectòria extraordinària. Primer va dirigir el Barça sobre la gespa amb el número 4; després el va transformar des de la banqueta.
La col·lecció explica la història
Guardiola a Records Barcelona
Temporades, pilotes, pòsters, àlbums, fotografies, llibres i documents que conserven la memòria de Pep Guardiola.
Temporades com a jugador
1991–1992 · WembleyPrimera Copa d’Europa, Lliga i Supercopa.
1992–1993 · Tres títolsLliga i dues Supercopes.
1993–1994 · Quarta LligaEl Dream Team i la final d’Atenes.
1996–1997 · Copa i RecopaLa temporada de Bobby Robson.
1997–1998 · Guardiola capitàLliga, Copa i Supercopa europea.
1998–1999 · CentenariEl capità del Barça dels cent anys.
Temporades com a entrenador
2009–2010 · Sextet i LligaCampions del món i 99 punts.
2010–2011 · WembleySupercopa, Lliga i Champions.
2011–2012 · El comiatQuatre títols en l’últim curs.
Pilotes de l’etapa Guardiola
Pilota de l’IniestaçoSemifinal de Champions de 2009.
Jabulani del Mundial 2009La pilota del sisè títol.
Pilota de la Lliga 2009/10La Lliga dels 99 punts.
Pilota de la Lliga 2010/11La temporada de Wembley.
Pilota de Wembley 2011Signada pels campions.
Pilota de la Lliga 2011/12El darrer curs de Guardiola.
Tota la col·lecció de pilotesFinals, lligues i partits històrics.
Pòsters, àlbums i fotografies
Pòsters del FC BarcelonaDream Team i etapa d’entrenador.
Pòster signat del tripletTemporada 2008/09.
Pòster Don Balón 2009Campions d’Europa a Roma.
Pòster signat 2010/11La temporada de Wembley.
Pòster signat 2011/12L’última plantilla de Guardiola.
Àlbum signat 2008/09La plantilla del triplet.
Àlbum signat 2011/12L’últim equip de Pep.
Llibres sobre Guardiola
El millor any de la nostra històriaLa temporada del triplet.
Barça, estem fent històriaLa Lliga dels 99 punts.
Escoltant GuardiolaGuardiola en 150 frases.
El mètode GuardiolaMiquel Àngel Violan.
En el cor de la llegendaLa temporada de Wembley.
Fórmula BarçaRicard Torquemada.
Orgullosos dels nostres colorsL’última temporada de Pep.
Otra manera de ganarGuillem Balagué.
Bibliografia completaTots els llibres de la col·lecció.
Wembley i documents històrics
SPORT del 21 de maig de 1992La portada de la primera Copa d’Europa.
Programa oficial de WembleySignat pels protagonistes.
Banderí 1993/94La quarta Lliga consecutiva.
Banderí de la Recopa 1997Guardiola, Ronaldo i la plantilla.
Totes les mencions a GuardiolaCercador de Records Barcelona.