Records Barcelona · Llegenda blaugrana
RonaldinhoL’home que va tornar el somriure al Barça
Quan el club necessitava tornar a creure, va arribar un brasiler amb el 10 a l’esquena, la pilota enganxada als peus i una alegria que es contagiava des de la gespa fins a l’última fila del Camp Nou.
La màgia
del 10
01 · El context d’una arribada
Barcelona necessitava una alegria. Ronaldinho la va portar.
L’estiu de 2003 el Barça no venia de guanyar: venia de buscar-se. Quatre temporades sense títols importants havien convertit cada nova promesa en una prova de paciència.
Joan Laporta va guanyar la presidència i va començar una nova etapa. Frank Rijkaard, una aposta que no tothom veia clara, va rebre l’encàrrec de reconstruir l’equip. En campanya s’havia parlat de David Beckham; el gir va ser Ronaldinho, que finalment va arribar procedent del Paris Saint-Germain. No era un fitxatge qualsevol: era una declaració d’intencions.
El brasiler no va prometre que tot seria fàcil. Va fer una cosa més poderosa: va tornar a fer venir ganes d’anar al camp. Driblatge, canvi de ritme, passada inesperada i un somriure que no semblava assajat. Fins i tot quan el marcador no acompanyava, hi havia la sensació que podia passar alguna cosa.
Va debutar a la Lliga contra el Sevilla el 3 de setembre de 2003. Ja de matinada, el seu xut potent va tocar el travesser i va acabar dins la xarxa. Aquella primera gran imatge tenia una mica de tot el que vindria: sorpresa, tècnica, atreviment i una energia nova.
Hi ha futbolistes que guanyen partits. I n’hi ha que, abans de guanyar-los, fan que tornis a creure que el futbol pot ser una festa.
Records Barcelona · Memòria d’una etapa
02 · La temporada que va canviar d’aire
De la tristesa de gener a una remuntada que semblava impossible
La primera temporada de Ronaldinho no va acabar amb cap dels grans títols. Però va acabar amb una cosa que el Barça necessitava tant com una copa: la sensació que el futur tornava a obrir-se.
La memòria personal d’aquell hivern té una data que no s’esborra. El 3 de gener de 2004 va néixer la meva filla. L’endemà, el 4 de gener, el Barça va perdre 3–0 contra el Racing de Santander. Un cap de setmana de felicitat a casa i una derrota dura per als culers: dues imatges que han quedat unides en el meu record.
Però aquella derrota no va ser el final de la història. A l’equador de la Lliga el Barça era setè i estava molt lluny del líder. L’arribada d’Edgar Davids al mercat d’hivern va ajudar a equilibrar l’equip; Ronaldinho, Xavi, Puyol i els seus companys van encadenar nou victòries i disset jornades sense perdre. El curs es va tancar amb el segon lloc, després d’una remuntada extraordinària.
El primer any no va portar la Lliga ni la Champions. Va portar una nova energia, una manera de jugar més atrevida i la confiança que el projecte de Rijkaard podia créixer. L’alegria encara no era un títol; era el començament del camí cap als títols.
03 · Cinc temporades blaugranes
El camí complet de Ronaldinho al Barça
La seva etapa va durar del 2003 al 2008. Va començar amb una remuntada, va arribar al cim europeu i va acabar amb un canvi de cicle. Aquí tens les cinc temporades, una per una.
Una primera temporada sense grans títols, però amb el debut fulgurant, nou victòries seguides i una remuntada fins al subcampionat.
Ronaldinho lidera un Barça campió. L’equip de Rijkaard torna a guanyar la Lliga després d’anys d’espera.
Supercopa, Lliga i Champions. El Barça guanya l’Arsenal a la final i Ronaldinho ja és Pilota d’Or.
Ronaldinho continua sent una figura decisiva. El Barça guanya la Supercopa d’Espanya, però la Lliga se li escapa al tram final.
Les lesions i el canvi d’etapa esportiva van reduint la seva presència. A l’estiu de 2008 marxa a l’AC Milan.
2004–05 · 2005–06
París · 2006
2005 · 2006
i FIFA World Player
04 · La nit del Bernabéu i el primer Messi
Un 0–3 que va fer aplaudir el Bernabéu
El 19 de novembre de 2005, el Barça va guanyar el Reial Madrid per 0–3 al Santiago Bernabéu. Eto’o va obrir el marcador i Ronaldinho va signar dos gols que van deixar el públic sense resposta.
En el segon temps va rebre la pilota, va accelerar, va superar els rivals i va tornar a marcar. Després ho va repetir. Una part del Bernabéu es va aixecar per aplaudir-lo: un reconeixement raríssim que encara avui explica la dimensió de la seva actuació. Aquella nit no va ser només un triomf del Barça; va ser una exhibició individual que va travessar la rivalitat.
Setmanes després arribaria la Pilota d’Or de 2005. I el curs culminaria amb la Lliga i la Champions de París. El 17 de maig de 2006, el Barça va remuntar contra l’Arsenal i va tornar a ser campió d’Europa. Ronaldinho era al centre d’un equip ple de talent: Eto’o, Deco, Xavi, Puyol, Iniesta, Valdés i un Messi que començava a fer-se lloc.
Amb Messi va fer de company i de guia
Quan el jove Leo Messi va començar a jugar amb el primer equip, Ronaldinho el va acollir amb naturalitat. El 1 de maig de 2005, contra l’Albacete, Messi va marcar el seu primer gol oficial amb el Barça: Ronaldinho li va posar la pilota amb una assistència delicada. Més enllà d’aquella jugada, queda el record d’un jugador que compartia la pilota, l’escenari i l’alegria sense por que el talent d’un altre li prengués res.
05 · El futbol com a festa
El somriure, el gest surfer i una manera pròpia de jugar
Ronaldinho jugava com si cada partit fos una oportunitat per inventar alguna cosa que encara no havíem vist.
Va convertir la improvisació en una forma d’intel·ligència. Podia aturar-se, esperar que el rival es comprometés i sortir per un lloc que ningú no havia previst. La seva tècnica venia acompanyada de potència i d’una alegria molt visible: braços oberts, rialla franca i el gest dels surfistes amb les mans, que es va convertir en una de les seves signatures.
Abans del Barça havia estat campió del món amb el Brasil el 2002. Nascut a Porto Alegre, Ronaldinho portava al Camp Nou un futbol de carrer, de platja i de creativitat, però també una generositat que molts culers recorden en el seu tracte amb els companys. La seva relació amb Messi és una de les imatges més boniques d’aquella etapa.
La seva carrera va tenir alts i baixos i el seu pas pel Barça es va acabar abans que molts voldrien. No cal idealitzar cada decisió per saber què ens va donar: va tornar l’orgull, va omplir l’estadi d’expectació i ens va fer gaudir. Per això, malgrat tot, encara surt espontàniament dir-li: gràcies, Ronaldinho.
06 · Galeria de Records Barcelona
Ronaldinho en imatges
Fotografies de l’etapa blaugrana conservades a la pàgina. El muntatge de la portada obre el recorregut; les imatges següents amplien la memòria dels seus anys al Barça.
Les fotografies són les que ja estan publicades a Records Barcelona; s’obren en gran i s’adapten a la pantalla.
07 · Continua descobrint Records Barcelona
Les peces i les temporades de Ronaldinho
Una història també es pot tocar: una bota signada, una revista, una pilota de la final o una samarreta ens retornen a una nit, una temporada i una manera de viure el Barça.
El parell de Nike negres, el dorsal 10 i l’autògraf del futbolista.
Rijkaard, Ronaldinho i Eto’o tornen el Barça al primer lloc.
El curs de París: tres títols i el retorn al cim d’Europa.
Una peça de col·lecció relacionada amb l’etapa de Ronaldinho.
La final que va tornar la Copa d’Europa a Barcelona, davant l’Arsenal.
Un record de Ronaldinho amb la selecció brasilera campiona del món.
De Hans Gamper i Kubala fins a Cruyff, Xavi, Messi i moltes altres històries.
Consulta l’equip de llegendes del club, on continua apareixent Ronaldinho.
Temporades al club, estadístiques, palmarès i els seus grans moments.
Fonts i lectura complementària:
FC Barcelona · fitxa de Ronaldinho ·
FC Barcelona · etapa Rijkaard i remuntada de 2003–04 ·
Memòria oficial del FC Barcelona 2003–04 ·
FC Barcelona · Barça Legends.